El Romànic. Verge de Meritxell

La sèrie amb què s'inicien les emissions espanyoles del 2015 per a Andorra està dedicada al romànic, concretament a un detall de la talla que representa la Verge de Meritxell, patrona i protectora del Principat d'Andorra. En aquest petit estat, l'estil artístic més destacat és el romànic relacionat amb l'art català, un llegat històric on proliferen les esglésies i l'arquitectura civil, juntament amb escultures i pintures.

La talla es troba al santuari de Nostra Senyora de Meritxell, a la localitat que dóna nom a la Verge, a la parròquia de Canillo a 1527 metres d'altitud. Les primeres notícies que es tenen de Meritxell daten de l'any 1176, quan veïns de les valls andorranes van signar una concòrdia amb el bisbat de la Seu d'Urgell. El temple romànic era de traça molt senzilla i va ser completament reformat el segle XVII.

El 1972, l'edifici va patir un terrible incendi que el va destruir per complet, quedant únicament l'absis original, la volta sobre l'altar i el campanar. Es va encarregar la construcció d'un nou santuari i va ser el projecte de l'arquitecte Ricardo Bofill el que es va aprovar. Dins l'eclecticisme de l'obra, es pot destacar la conjunció del santuari amb l'obert paisatge i la natura que l'envolta, oferint al visitant la pau contemplativa i el recolliment que un lloc sagrat ha d'oferir.

La seva concepció arquitectònica inicial era crear una obra grandiosa i colossal. Però d'aquesta idea primigènia, Bofill només va plasmar una petita part. Consta d'un edifici central amb volta de canó, planta de creu grega distorsionada i absis quadrat. La inspiració romànica la trobem en el conjunt d'arcs i torres que s'interrelacionen. El claustre adossat, cobert amb volta de creueria, i el paisatge és present dins del temple a través de grans obertures i vans. Aquest nou santuari va ser inaugurat el 1976 amb la particularitat de ser un recinte auster i mancat d'ornamentació.

Aquest santuari, juntament amb el temple reconstruït barroc el 1994, formen un conjunt històric declarat Bé d'interès cultural pel govern d'Andorra. El 2014, el papa Francesc ha declarat el santuari amb la dignitat de basílica menor, i des d'aquest mateix any està inclòs en l'anomenada Ruta mariana, juntament amb altres temples del nord d'Espanya i del sud de França.

La talla romànica que il·lustra el segell emès es va perdre en el desgraciat incendi del 1972. La imatge de la Mare de Déu de Meritxell era del segle XII, encara que alguns investigadors l'han catalogat com a pròpia de segles anteriors per la seva rusticitat i senzillesa. La Verge es representa asseguda sostenint el Nen sobre la falda. La imatge actual és una còpia de la talla original romànica de la qual es conserven tres rèpliques fidels: una a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, una altra a la clínica Meritxell, i una tercera que va ser regalada pel Consell General al bisbe de la Seu d'Urgell, copríncep d'Andorra.