Fauna. El Rebeco

FAUNA
Isard

Aquesta emissió està dedicada a la fauna pirinenca, serralada que configura l'orografia andorrana. Un dels exemplars més característics de les muntanyes i valls del país veí és l'isard o camussa (Rupicapra rupicapra), un bòvid que és present en algunes cadenes muntanyoses d'Europa.

Una varietat d'aquesta espècie és la Rupicapra pyrenaica, que podem trobar al Pirineu, a la serralada Cantàbrica o als Apenins. A les cotes més altes del Pirineu andorrà podem veure l'isard, també conegut com a camussa, compartint el territori amb la marta o amb diferents espècies de rapaços.

Com tots els bòvids, l'isard disposa de banyes, tant la femella com el mascle. Les diferències estan en la mida i el gruix i en la forma de la banya, més accentuada com un garfi en el cas del mascle. El pelatge varia segons l'època de l'any: a l'estiu és d'una tonalitat groguenca, mentre que al fred hivern es torna cap al gris fosc. El cap i el coll són clars i tenen una taca fosca que cobreix els ulls a tall d'antifaç.

Tenen una longitud entre els 110 i 130 centímetres en els exemplars adults. Estan dotats d'unes peülles fines amb uns coixinets que ocupen la part central, la qual cosa els permet pujar per les roques i el gel sense cap dificultat. Els mascles acostumen a ser més pesats que les femelles.

La seva alimentació és herbívora. A l'estiu els agrada utilitzar els alts pastius i deambular pels cingles i escarpats troben gramínies i plantes herbàcies; durant l'hivern, baixen fins a les àrees boscoses i brostegen fulles, brots i fins i tot tiges llenyoses toves.

Són animals socials, sobretot d'activitat diürna, que es mouen en petits grups a la recerca d'aliment, separats els mascles, de vegades en solitari, de les femelles amb les seves cries. Només es reuneixen per acoblar-se, la qual cosa acostuma a ser entre l'octubre i el novembre. Durant aquest període, els grups de mascles segueixen les femelles i entaulen violentes batalles entre ells, cap contra cap, per obtenir el major nombre de femelles per cobrir. La gestació dura al voltant de vint setmanes, generalment amb una sola cria per part, que arribarà a la maduresa sexual entre els dos i els quatre anys.