Arquitectura del granit. Xalet Arajol

Arquitectura del granit. Xalet Arajol
La ruta filatèlica que realitza Correos d’Espanya per l’arquitectura del granit d’Andorra recala aquest any al Xalet Arajol, al qual dedica un segell, inserit en un full bloc, que mostra una de les façanes de la construcció.
S’hi poden apreciar algunes de les principals característiques d’aquest estil arquitectònic, com la disposició dels carreus de granit, la seva talla amb diferents formes i la seva disposició a la façana per aconseguir un efecte decoratiu, que modela de manera singular les cantonades de l’edifici, a més dels arcs i les llindes de portes i finestres.
Al contrari, trenca amb les formes simètriques que s’havien utilitzat fins aleshores en altres edificis, jugant en aquest cas amb els volums de les diferents parts de l’edifici que sobresurten de la façana, així com amb la disposició i la forma dels ventalls, utilitzant indistintament finestres simples i geminades rematades per un arc o també de llinda.
L’edifici, residència de la família Arajol, és un exemple de l’aplicació de l’estil arquitectònic en la construcció d’edificis amb una finalitat residencial, a diferència d’altres edificis, com hotels i balnearis, que es van construir al principi seguint la moda del turisme amant de la naturalesa i les aigües termals. Aquest factor, juntament amb d’altres com l’electrificació del país, que va permetre l’arribada a Andorra d’un gran nombre de picapedrers d’origen espanyol, bons coneixedors de les tècniques de talla del granit, i la contribució d’importants arquitectes, com Cèsar Martinell, Celestí Gusi, Josep Puig i Cadafalch, Adolf Florensa i Xavier Pla, van contribuir al desenvolupament de l’arquitectura del granit entre la dècada de 1930 i la de 1960.
Aquest tipus d’arquitectura, barreja d’influències d’altres estils com el modernisme, l’historicisme i el noucentisme, constitueix un reflex de les transformacions socioeconòmiques que va viure el Principat a mitjan segle XX, que va passar de ser una societat essencialment rural a una societat urbana.
El gust i l’apreciació per aquest estil arquitectònic ha permès la seva expansió a altres poblacions del Pirineu, com la Seu d’Urgell, Ax-les-Thermes, Núria i La Molina.