Fulles d arbre. Bedoll

Fulles d’arbres. Bedoll

La naturalesa és, sens dubte, un dels valors més importants de què disposa el Principat d’Andorra, motiu pel qual ha estat reproduïda de manera habitual en les emissions filatèliques del Principat.
A aquestes emissions se suma enguany una nova sèrie, “Fulles d’arbre”, en què es mostraran les fulles de les principals varietats arbòries de la flora andorrana.
El primer segell de la sèrie està dedicat a la fulla del bedoll, i la seva emissió incorpora un encuny amb la forma tan característica de la fulla.
El bedoll, planta arbòria o arbustiva, caducifòlia que habita les regions fredes o temperades de l’hemisferi septentrional, es troba estesa pràcticament a tots els continents del món: a gran part d’Europa i d’Àsia, el nord d’Amèrica i el nord de l’Àfrica. A la península Ibèrica la podem trobar al nord, des de l’extrem oriental del Pirineu fins a Galícia, i també a les muntanyes de la meitat nord de la Península.
El seu nom prové del llatí Betula que, al seu torn, pren el terme del vocable celta Betu.
El gènere Betula comprèn una trentena d’espècies, i la més freqüent és la del bedoll comú o Betula pendula, que arriba a assolir els 25 metres d’alçària, té el tronc generalment prim amb una escorça fosca i llisa fins als tres o quatre anys d’edat per posteriorment prendre el seu característic color blanc platejat. Les fulles són petites, de forma romboïdal, generalment tenen lòbuls i estan dentades.
La fusta, de color blanc, és alhora forta i lleugera, però gairebé no s’utilitza en fusteria exterior atesa la facilitat amb què es podreix en ambients molt humits. Al contrari, és apreciada en l’ebenisteria per la comoditat amb què es treballa per fer mobles interiors i per al treball del tornejat, la fabricació d’esclops, volanderes de barril, pasta de paper, etc.
L’escorça de l’arbre i les fulles són també apreciades en la farmacopea per les seves propietats medicinals.
L’extensió geogràfica de l’espècie i l’ús que ha tingut en les nombroses cultures amb què ha cohabitat han fet que el bedoll formi part de la mitologia de diverses cultures, i l’han concebut com a eix del món o associat a l’inframon, com els celtes, que li conferien un caràcter funerari similar al xiprer cristià.