40è aniversari parròquia d Escaldes-Engordany

EFEMÈRIDES. 40 anys de la parròquia Escaldes-Engordany

La silueta d’un saxofonista de jazz il·lustra el segell que commemora el 40è aniversari de la constitució de la parròquia d’Escaldes-Engordany, esdeveniment que es va produir després de la signatura, per part dels coprínceps d’Andorra, d’un decret el 14 de juny de 1978, pel qual es dividia la Parròquia d’Andorra en dos, la qual cosa va donar lloc a les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

L’elecció d’un motiu musical fa referència a la rica vida cultural que gaudeix la parròquia, que compta entre les seves activitats amb importants festivals de música, com el Festival Colors de Música, Músiques del Mon o el Festival Internacional de Jazz, que l’any passat va prendre el nom d’Andorra Jazz Escaldes-Engordany.

A la música se sumen l’art i la pintura contemporània que acull el Museu Carmen Thyssen, a més d’altres museus com el Museu del Perfum.

Un altre dels grans valors que atresora la parròquia és la seva naturalesa, que s’estén al llarg del riu Madriu i que concentra l’interès tant en la seva vegetació i fauna com en l’empremta cultural que ha quedat marcada a la vall des de l’Edat Mitjana, en forma de cabanes de pastor, forges i altres construccions de pedra que evoquen la vida muntanyenca. Per aquesta raó va ser eclarada Patrimoni Cultural de la Humanitat de la UNESCO.

L’origen de la parròquia en troba en dos nuclis urbans que estaven separats i ben diferenciats: el més antic és Engordany, els vestigis poblacionals del qual es remunten a segle II o I a. C.

Ja a l’època medieval trobem petits nuclis habitats per comunitats dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Gradualment van anar apareixent artesans, com els especialitzats en el treball de la llana, que aprofitaven l’aigua termal per netejar i tenyir la llana, la qual cosa va donar lloc a l’aparició d’una indústria rudimentària dedicada al treball d’aquest material al nucli d’Escaldes.

Els anys 30 del segle XX va ser quan la parròquia va patir la transformació més gran amb la construcció de la xarxa viària i la central hidroelèctrica, que també van marcar l’evolució diferent d’Engordany, d’economia més tradicional i residencial. i d’Escaldes, orientada més al comerç i al turisme. El ràpid creixement va estar vinculat inicialment amb la construcció dels primers hotels balnearis i posteriorment amb el desenvolupament del turisme comercial.

Actualment, la parròquia d’Escaldes-Engordany és la segona amb més nombre d’habitants després de la d’Andorra la Vella.