Data d’emissió: 25 de maig, 2018

Fulles d arbre. Noguer

CONSULTA TARIFES

Fulles d arbre. Noguer

HISTÒRIA

Fulles d’arbre. Noguer

Juglans regia, “fruit de Júpiter” en llatí, és la denominació científica de la noguera comuna, l’espècie arbòria la fulla de la qual orna l’emissió d’aquest any de la sèrie “Fulles d’arbre”, que de la mateixa manera que l’any passat incorpora un encuny amb la forma de la fulla.

De la família de les juglandàcies, la noguera és una de les espècies d’arbre que més s’ha estès per Europa i, per tant, pel Pirineu, on ha marcat la toponímia de rius, com el Noguera Pallaressa, i fins i tot de comarques, com La Noguera de Lleida.

El seu origen cal buscar-lo a l’Àsia Menor, des d’on es va propagar al sud-est d’Europa i, des d’allà, a la resta del continent europeu, gràcies, segons alguns investigadors, a l’imperi romà, que va propagar l’espècie de noguera més cultivable.

El seu tronc sol ser curt però també gruixut, i arriba a assolir en alguns exemplars els dos metres d’ample. Del tronc sorgeixen les robustes branques que es despleguen en forma d’un enorme ram, que donen a la copa de l’arbre la seva característica forma arrodonida i frondosa.

Les fulles solen ser també grans, d’entre 20 i 35 centímetres de llarg, de forma lanceolada, a més de caduques, alternes i amb un pecíol compost per entre 5 i 9 folíols.

La gran acceptació de la noguera és deguda, en gran manera, als múltiples usos que ofereix l’espècie, apreciada tant per la seva fusta com pel seu conegut fruit, la nou.

La fusta és ferma i resistent, alhora que dúctil per al treball d’ebenisteria, que permet la fabricació de mobles de gran qualitat, revestiments interiors i, fins i tot, instruments musicals.

La nou és molt apreciada en la gastronomia, i es consumeix tant de forma natural com elaborada en diversos plats com postres i rebosteria. En la seva versió “tendra” o poc madura, és la base per a la preparació de la ratafia, un licor de consum tradicional al Pirineu, producte de la maceració de la nou tendra amb aiguardent i espècies aromàtiques.

També és molt conegut l’ús de la nou per a l’elaboració d’oli, d’importants propietats i molt apreciat en la cuina per condimentar plats.

Del premsatge de la clofolla de la nou s’extreu la noguerina, una substància utilitzada a la fusteria per tenyir mobles i en la cosmètica, on s’utilitza com a tint natural per als cabells.