Efemèrides. 6è centenari del Consell de la Terra

ANDORRA. VI Centenari del Consell de la Terra (1419-2019)

Dipositari de la sobirania del poble andorrà, el Consell General d’Andorra constitueix un dels parlaments més antics d’Europa. Va ser fundat el 1419 amb el nom de Consell de la Terra, a petició dels mateixos andorrans que buscaven institucionalitzar les reunions que feien els pròcers de llogarrets i valls per tractar assumptes que afectaven el comú. El dret de fundació va ser atorgat pels dos coprínceps, el bisbe d’Urgell, Francesc Tovià i el comte de Foix, Joan I.

El Consell l’integraven vint-i-quatre representants de les parròquies de les valls, triats pels mateixos habitants, que normalment coincidien amb els caps de família més poderosos. El Consell elegia al seu torn un síndic, missatger o procurador que tenia encomanat vetllar pel compliment dels acords que es prenien en el Consell de la Terra, a més de representar formalment la institució.

En les seves reunions es tractaven qüestions que afectaven el conjunt de les valls com la gestió de l’aigua, els costums i les relacions amb els territoris veïns, temàtica que es va anar ampliant al llarg del temps fins a incloure assumptes de tipus molt divers; des de qüestions fiscals i tributàries, com el pagament de tributs, l’exempció d’impostos o la petició de privilegis duaners, fins a temes comercials, com la importació i l’exportació de mercaderies i fins i tot litigis sobre límits territorials, entre d’altres. Les reunions acabaven sovint en la signatura d’acords, decrets, reglaments i lleis.

Al principi, les assemblees se celebraven a l’empara dels pòrtics de les esglésies o a les places dels llogarrets fins que el 1702 es va comprar la casa pairal de la família Busquets, que a partir d’aquell moment va constituir la seu del Consell sota la denominació de Casa de la Vall.

El Consell de la Terra va mantenir la continuïtat al llarg dels segles i va evolucionar fins a la institució que és avui dia, passant pels processos de la Nova Reforma del 1866, l’atorgament de tots els drets polítics a les dones el 1973 i l’aprovació de la Constitució el 1993.

El segell recull en una il·lustració moderna la imatge de la Casa de la Vall i un tricorni, símbol dels que portaven els consellers en els seus inicis.