Menges d´Andorra

MENGES D’ANDORRA. XICOIES - ESCUDELLA

Aquest 2019 comença una nova sèrie dedicada a PLATS D’ANDORRA, es presenta en un full bloc amb un fons geomètric de colors alegres, a tall d’unes estovalles originals sobre les quals hi ha dos segells dedicats a les xicoies i l’escudella emplatades i acompanyades dels coberts per poder degustar aquests plats tan característics d’Andorra. A través de la gastronomia es coneix els pobles, és una altra manera d’acostar-se a la cultura i a les tradicions de cada país, per això hem volgut conèixer aquests plats.

Plats d’Andorra: Xicoies: La xicoia (Taraxacum officinale) –dent de lleó, apagallums, lletsó d’ase, pixallits, queixals de vella, pixacà i llumenetes– és una planta que es cull directament de la muntanya i és una excel·lent variant per a l’amanida. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no acostuma a superar els 40-50 centímetres d’alçària, però només es troba a la primavera. La xicoia és originària de les zones temperades d’Euràsia, però es pot trobar en molts llocs del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tot Europa, on es troben unes 1.200 espècies de Taraxacum officinale, molt semblants entre si. Creix a les vores dels camins, marges dels boscos, prats, erms, camps i jardins, i és molt resistent. La planta sencera és comestible. Les arrels són amargues, però es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament. Les fulles també tenen usos gastronòmics a tot Europa i es poden menjar crues, per exemple, en amanida, molt apreciada a Andorra, bullides, fregides, en sopa, com a farciment de raviolis o en truita. A la parròquia de Canillo és molt típica l’amanida de xicoies. La xicoia també s’utilitza com a planta medicinal des de l’antiguitat. Per exemple, per alleujar el mal de coll es prepara una infusió de les flors, o se’n fa una melmelada, que es pot menjar directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que si fos mel.

Plats d’Andorra: Escudella L’hivern rigorós d’alta muntanya tan característic del Principat d’Andorra només podia tenir la contrapartida culinària en la contundència d’un dels seus plats més tradicionals, l’escudella. Una recepta que forma part de la cultura gastronòmica del país i que es degusta en moments especials a casa, en reunions familiars, o en moltes festivitats populars que se celebren a les parròquies d’Andorra al llarg del mes de gener.

L’escudella és un plat de cullera i olla, de cocció lenta i continguda, saborosa i nutritiva, d’alt valor calòric i proteínic, per poder afrontar els rigors del fred, i és sobretot, un tiberi per als comensals.

En la seva preparació, hi intervenen una gran varietat d’ingredients, tant vegetals com carnis, que poden variar en la composició i en la quantitat. Des de la carn de gallina, pollastre, porc i vedella, també en forma d’embotit, com la botifarra o la donja, típica d’Andorra; hortalisses com la col, el carbassó, la pastanaga o l’api fins als llegums, representats pels cigrons.

És un guisat que constitueix un menú complet, servit tot junt a l’escudella o en diferents plats de carn i verdura, amb el brou en primer lloc. Per Nadal, a la sopa se li afegeixen els tradicionals galets en un plat conegut també com sopa grossa.