Paisatges. Molleres de Meritxell. Francesc Galobardes

Paisatges. Molleres de Meritxell. Galobardes

El plàcid paisatge hivernal de serralades i prats emblanquinats per la neu i de casalots de xemeneies fumejants, adquireix una calidesa inusual en l'obra del pintor Francesc Galobardes, com es pot comprovar en el motiu que ofereix enguany la sèrie Paisatges.

Un paisatge que retrata el petit veïnat de Molleres, als peus de Meritxell. Una població que fins a finals del segle XVIII estava formada per una trentena de veïns que habitaven vuit cases. L'origen de la localitat es pot rastrejar, gràcies a fonts documentals escrites, fins al segle XII. El 1176, en la signatura d'un concordat entre 380 caps de família andorrans i els canonges de la catedral de la Seu d'Urgell, s'esmenta Mir Guillem de Molleres. És probable que, tot i l'absència de testimonis més antics, el lloc estigués habitat des del segle IX per una petita comunitat formada pels nuclis de Meritxell i Molleres, units per l'església de Santa Maria i el seu cementiri.

Arrelat a Andorra des de principis dels anys 60, però nascut a Riudaura (Girona), Francesc Galobardes és el pintor del paisatge andorrà, l'obra del qual ha forjat en oli, a cop d'espàtula i a peu de camp, al llarg de la seva vida. La seva predilecció ha estat el paisatge hivernal, en el qual ha tingut l'habilitat de reproduir els diferents tons, textures i matisos que és capaç d'adoptar la neu.

Autor prolífic amb més de quatre mil obres, ha aconseguit exposar en galeries d’arreu del món i és especialment apreciat a les llars del Principat, que tenen un galobardes presidint el saló.

Des de petit va tenir afició per retratar l'entorn on vivia amb uns pinzells, afició que va instruir i perfeccionar a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot.

La seva obra ha estat realitzada principalment a l'oli, encara que també ha fet incursions en la tècnica de la tinta i canya, amb la qual ha deixat testimoni de les moltes esglésies i ermites que hi ha al Principat.