Data d’emissió: 05 de nov., 2020

Candidatura del patrimoni mundial de la UNESCO. Casa de la Vall

CONSULTA TARIFES

Candidatura del patrimoni mundial de la UNESCO. Casa de la Vall

HISTÒRIA

CANDIDATURA PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO. Casa de la Vall

La Casa de la Vall és un dels monuments que integren la candidatura que presenta el Principat d’Andorra per a la seva inclusió en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Una candidatura multinacional, participada per França i Espanya i liderada pel Principat, que busca el reconeixement d’un seguit de llocs, disseminats entre els tres països, que han estat clau en la configuració històrica d’Andorra, un procés únic dins de la història de la constitució política i territorial d’Europa.

L’emissió està formada per un motiu principal amb el segell de la Casa de la Vall, que està fet seguint el procediment de calcografia de burí tradicional. A més del segell, s’inclouen 2 vinyetes en què es reprodueixen dos gravats antics dedicats al castell de Foix (França) i a la catedral de la Seu d’Urgell (Espanya).

La candidatura integra també altres enclavaments d’Andorra, com les esglésies de Sant Joan de Caselles, de Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, a més de la Torre dels Moros d’Encamp i dels jaciments arqueològics del Roc d’Enclar i de la Margineda.

La Casa de la Vall constitueix el monument més representatiu de la candidatura pel fet de ser la seu del Consell General, conegut també com a Consell de la Terra, actual parlament amb la potestat legislativa de l’Estat.

L’edifici va pertànyer en els seus orígens a la família Busquets, que el va construir el 1580, com ho certifica l’escut que presideix l’entrada. El 1702, el Consell General va adquirir l’edifici, on va establir la seva seu i on celebrava les reunions dels representants de les parròquies del país, a més de ser també seu judicial. El 1962 es va fer una restauració de l’edifici per adequar-lo a les noves necessitats del Consell fins que, finalment, l’any 2011 es va poder traslladar a un nou edifici. Actualment roman com a seu històrica del Consell.