Efemèrides. 50 anys del sufragi universal femeni

EFEMÈRIDE. Aniversari Sufragi Femení

“Atenent les necessitats i legítimes aspiracions del poble andorrà, considerem que ha arribat el moment de concedir a les dones andorranes els drets polítics; tenint en compte la funció cada dia més important que la dona exerceix en la vida social i econòmica de les Valls, sembla que no s’adequa amb la seva exclusió dels assumptes públics”. Amb aquest reconeixement a la importància de les dones al Principat, començava el decret de 14 d’abril de 1970 pel qual es concedia a la dona andorrana el dret al vot. Un decret que suposava la culminació d’un llarg camí cap al reconeixement de les dones com a iguals als seus congèneres masculins, com a actors actius de la política del país, cosa que equiparava els seus drets als dels homes, els quals ja gaudien del sufragi universal des de la Revolució de 1933.

El camí va començar alguns anys abans i igual com va succeir en altres països, Andorra no va quedar al marge dels moviments sufragistes en què dones organitzades pressionaven les autoritats perquè es reconeguessin els seus drets democràtics. A Andorra, el maig de 1967, un grup de sufragistes va fer una crida a la resta de dones perquè donessin suport a la signatura d’una súplica, que volien lliurar al Consell General, perquè el parlament els concedís tant el dret a votar com a poder ser elegides en sufragi passiu. La súplica va tenir una adhesió de tres-centes setanta-vuit dones majors de 25 anys, que per edat tenien dret a signar.

Dos anys després de la presentació de la súplica, el Consell General va respondre amb el decret que s’expressava en els termes següents. En primer lloc, reconeixia el dret de les dones a poder votar en igualtat de condicions que els homes, dret que van poder exercir en les eleccions següents però, en segon lloc, vetava que les dones poguessin ser elegides com a representants polítics del poble andorrà, consideració que no va canviar fins que el parlament, en sessió ordinària del 24 de maig de 1973, va acordar concedir els drets polítics passius a les dones andorranes amb plena ciutadania.