Paisatges. Collada dels Meners

PAISATGES. PAISATGES. Collada dels Meners

Un dels paisatges més dramàtics que és capaç d’oferir la naturalesa del Principat d’Andorra és el que es pot contemplar a la collada dels Meners. Un paisatge tenyit per infinitat de tons ocres i vermells que delaten la gran quantitat d’òxids presents a la zona, aprofitats al llarg de segles per l’home en multitud d’explotacions mineres.

Entre els segles XVII i XIX, la zona va ser la principal regió minera d’Andorra, amb explotacions a cel obert en els inicis, per posteriorment extreure el mineral directament dels filons del subsol, als quals calia arribar perforant el terra amb galeries que han arribat a formar tot un entramat de túnels i passadissos estrets que s’obren, en ocasions, a salons irregulars de fins a quatre metres d’ample i tres metres d’alt, on es localitza la veta de la qual s’obtenia el mineral. En l’actualitat, els accessos a les galeries han estat cancel·lats per motius de seguretat, encara que a simple vista és encara possible observar les planes artificials que van formar els miners davant les boques de les galeries, amb els residus i les cabanes que ocupaven mentre treballen a la primavera i a l’estiu. S’organitzaven en quadrilles que no superaven els cinc treballadors, provinents majoritàriament de la regió d’Arieja, i queda constància que cap al 1750 hi havia set companyies treballant-hi de manera simultània.

La collada dels Meners s’obre a més de 2.700 metres d’altitud, entre cims com el pic de la Serrera o el de la Cabaneta, i delimita amb la seva cresta les parròquies d’Ordino i Canillo i permet el pas a la vall de Ransoll des del Parc Natural de la Vall de Sorteny, al vessant occidental.

El motiu del segell reprodueix una fotografia realitzada pel fotògraf Jordi Soler, on s’aprecien els cims que envolten el pas de muntanya.