Data d’emissió: 23 d’abr., 2021

Personatges. -2021. Antoni Morell (1941-2020). Principat d’Andorra

CONSULTA TARIFES

Personatges. -2021. Antoni Morell (1941-2020). Principat d’Andorra

Història

PERSONATGES. Antoni Morell

Aigua, vent, pedra i temps són els quatre traços amb què Antoni Morell esbossava la identitat del poble andorrà, als quals sumava, per damunt de tot, la persona humana, com a integradora de tots aquests elements que forgen la seva identitat.

La pèrdua d’Antoni Morell i Mora, el 5 de gener de 2020, va ser la pèrdua d’un intel·lectual, profundament humanista, que al llarg de la seva vida va fer una profunda reflexió a l’entorn de la societat, la història i el poble andorrà.

Una reflexió que es va beneficiar de la seva polifacètica personalitat, que el va dur a exercir de professor, advocat, polític, ambaixador i, sobretot, escriptor de novel·les, assajos i articles en diversos mitjans.

Considerat com el pare de la literatura moderna andorrana, de la seva obra en destaquen tres novel·les: Set lletanies de mort; Borís I, rei d’Andorra i La neu adversa, que formen un retaule sobre la societat andorrana tradicional, basada en la llar, el paisatge i el rigorós clima d’alta muntanya, i l’economia de subsistència.

La seva obra va ser mereixedora de diversos premis i reconeixements com el Premi Carlemany, el Premi Sant Miquel d’Engolasters o el Premi Manuel Cerqueda.  La seva activitat literària li va permetre conrear l’amistat amb altres escriptors com Salvador Espriu, Agustí Bartra o Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

Antoni Morell va néixer a Barcelona, el 1941, fill d’un conductor d’Alpicat (Lleida) i d’una andorrana, de qui va heretar la nacionalitat. Va rebre una profunda formació humanística gràcies al seu pas per diversos seminaris a Barcelona, on va arribar a ser ordenat diaca. Posteriorment va continuar els estudis en filosofia i història moderna i contemporània en la Universitat de Saragossa. La seva tasca professional va començar amb la docència, fins que el 1973 va ser nomenat secretari general de Sindicatura. Va ser un dels pares del procés d’andorranització del Principat i va impulsar la posada en marxa de l’Arxiu Nacional, la Biblioteca Nacional i l’Institut d’Estudis Andorrans. El 1981 va ser nomenat secretari general del primer Govern d’Andorra i, entre el 2005 i el 2010, va exercir d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari del Principat a la Santa Seu del Vaticà.