CASTILLOS

Una altra sèrie el nombre de segells de la qual queda ampliat és aquesta, dedicada als castells, que en aquesta ocasió dóna a conèixer els d’Alcaudete (Jaén), Vall-de-roures (Terol) i Molina de Aragón (Guadalajara).

A l’extrem oest de la comarca de la Sierra Sur, hi trobem enclavat el municipi d’Alcaudete, a Jaén. A les seves proximitats, dominant dalt d’un turó espadat, apareixen les muralles i les esveltes torrasses del seu alcàsser àrab, entre els quals destaca, ben dreta, la seva torre de l’homenatge. Aquesta fortalesa, de planta poligonal, famosa durant l’època califal per la seva difícil accessibilitat i estratègica situació, va ser de titularitat molt disputada entre cristians i musulmans, ja que, des que va ser reconquerida per Alfons VI de Castella-Lleó el 1085, en segles posteriors, va estar cedida per Ferran III de Castella-Lleó, dit el Sant, al rei moro de Baeza, després a l’orde de Calatrava i, en períodes intermitents, va pertànyer als nassarites, fins que va ser reconquerida de nou per Alfons XI de Castella-Lleó el 1340. Aquest castell, reconstruït entre els segles XIII i XIV per l’orde de Calatrava, al segle XVI, quan al senyor d’Alcaudete se li va concedir el títol de comte, va assolir, juntament amb la vila, el seu màxim esplendor. El segell reprodueix la façana principal del castell, declarat Monument Històric el 1985.

A sobre d’una elevació, dominant la població de Molina de Aragón, a Guadalajara, s’ubica la seva alcassaba de la baixa edat mitjana. El conjunt està format per dos recintes emmurallats a l’interior dels quals s’aixeca el castell. Aquest alcàsser, d’origen àrab i senyoria de reis castellans, va assolir la seva conclusió gràcies a Blanca de Molina. Escenari des de l’edat mitjana de moltes batalles: guerres del francès i enfrontaments carlistes, a més a més de refugi de Juan Martín Diez, el Empecinado , les seves torres d’armes, coberta, de vetlladors i de l’homenatge i les seves muralles han perdurat amb el pas dels segles. El segell mostra una imatge del seu recinte emmurallat i de les torrasses.

A la comarca del Matarranya, al nord-est de la província de Terol, hi ha el poble de Vall-de-roures, el castell actual del qual va ser erigit al segle XIV. Va servir de residència a famílies nobles, bisbes i reines, i fins i tot va ser seu ocasional de les Corts d’Aragó, en les quals va trobar un especial protagonisme el 1429 el rei Alfons V d’Aragó. De planta hexagonal irregular, construït a tres nivells, amb sales al voltant d’un pati i finestres i arcs en la seva façana principal i a les laterals, aquesta fortalesa és una de les més grans i sumptuoses del gòtic civil. Del castell, que fou declarat Monument Nacional el1931, se’n reprodueix una panoràmica de la façana en perspectiva.