CENTENARIOS 2005

Gràcies a l'encertada iniciativa de l'ardiaca Maese Rodrigo Fernández de Santaella de crear un col·legi-universitat destinat a alumnes pobres, va sorgir a Sevilla l'any 1505 el col·legi de Santa María de Jesús, antiga seu i punt de partida de l'actual Universitat de Sevilla, que ara fa 500 anys. És per celebrar aquest aniversari, i pels cinc segles d'intensa tasca de l'entitat, que també mereixen ser reconeguts, que s'ha fet l'emissió d'aquest segell. En els seus començaments el col·legi ja va rebre l'impuls del papa Juli II, el qual va atorgar una butlla amb què facultava la institució per conferir els graus de Filosofia, Teologia, Dret, Medicina i Arts. De fet sabem, a través dels estatuts de 1621, que la universitat sevillana tenia quatre facultats: Cànons i Lleis, Teologia, Medicina i Arts, a més a més, que els graus que atorgava eren diversos. Després d'aquesta primera i llarga etapa de la seva fundació, que va des de 1505 fins a 1771, la universitat va canviar de seu i va passar a instal·lar-se a la Casa Profesa de la Compañía de Jesús. Va ser durant el regnat de Carles III quan el seu propòsit renovador va arribar a plasmar-se en l'Informe y Plan de Estudios de Pablo de Olavide. Al 1845 s'inicià una tercera etapa centralitzadora per la qual les universitats menors quedaven agregades a d'altres d'una més gran entitat. Va ser per això que la universitat sevillana va adquirir major rellevància. Es va implantar el Plan Pidal, la Llei Moyano i es dotà la institució de nous estudis, càtedres i facultats. Finalment, la Universitat de Sevilla va trobar una nova seu en la que era la Real Fábrica de Tabacos, de la qual el segell reprodueix la portada principal, obra de l'arquitecte Van der Borcht.

El valor dedicat a la primera Real Farmacopea Española commemora l'aparició de l'obra Officina Medicamentorum, llibre de més de 400 pàgines que reuneix tot el saber de l'època, pel que fa a l'elaboració de medicaments d'origen vegetal, animal i mineral, la portada del qual es reprodueix al segell. Aquest volum, iniciat el 1601 per farmacèutics valencians del Col·legi dels Apothecaris de la Ciutat y Regne de Valencia, el col·legi de farmacèutics més antic del món, es va finalitzar el 1603. Un any després es distribuí pels territoris espanyols i estrangers que pertanyien llavors a la Corona d'Aragó. Aquesta edició autoritzada pel rei Felip III està considerada com la primera Real Farmacopea Española. L'obra és el codi d'especificacions que han de satisfer els medicaments i les seves matèries primeres. És, per tant, un text oficial de màxima importància, ja que serveix per garantir la fabricació dels medicaments, i assegurar la qualitat i protecció de la salut dels consumidors. El terme grec farmacopea significa "com fer els medicaments".