Patrimonio Nacional.- Abanicos

El ventall, a més de ser un instrument que proporciona aire fresc als seus usuaris, ha estat utilitzat en el decurs de la història com a objecte amb el qual emetre missatges, ja que amb ell s’hi poden practicar diferents formes de llenguatge. De fet, aquest instrument, depenent de cada moviment, que té el seu propi significat, feia transmetre un codi secret que servia de comunicació entre amants, amics i harpies. Però els ventalls també són suports de creació artística, ja que només cal fer una ullada als tres segells que Correos emet ara per comprovar la seva rellevància dins les arts aplicades, la seva bellesa i la seva variada tipologia.

Els ventalls que es mostren en aquesta emissió Patrimoni Nacional 2005 són: un del segle XVIII, de tema costumista i urbà, que reprodueix una estampa popular de Madrid, i pertany a la col·lecció del Palau Reial de Madrid; i dos més, pertanyents als fons del Palau Reial d’Aranjuez: un del segle XVII, el país del qual està decorat amb escenes mitològiques de nimfes, amorets i faunes, i un altre del segle XIX, decorat amb flors i garlandes. Els tres són plegables, segons cada tipologia, ja que la seva estructura imita les ales d’un ratpenat o komori, almenys així els veié un fabricant japonès del segle VII dC. Posseeixen totes les característiques i l’estructura pròpies d’aquests ventalls: país (tela pintada o decorada, encaix i seda), rivet, font, barnillatge, guia, barnilla protectora, boleta, piu i cap de la guarda . Foren pintats a mà per artesans acreditats de l’època. El ventall plegable aparegué per primer cop a Espanya al segle XVI, quan sorgiren els primers ventallers aquí. Tanmateix, en aquell i en segles posteriors, la importació d’exemplars procedents d’Itàlia i França fou tan important que el rei Carles II, el 1679, es veié obligat a limitar-la. Se sap que al segle XVIII hi havia a Madrid nombrosos artesans ventallers, encara que va ser València la ciutat que es va consolidar com a centre productor. És per això que el 1802 s’hi instal·là la Real Fábrica de Abanicos. Des d’aleshores, els grans centres productors han sigut i són València, Aldaia i Godella. Al marge del seu ús, els ventalls, aquells instruments fràgils, convertits en complement indispensable de l’abillament femení, objectes de seducció, elegància i coqueteria i símbols de distinció, molt prodigats entre les dames de la reialesa i l’aristocràcia, aquells estris que assoliren una gran difusió a tota Europa durant els segles XVII i XVIII, avui, apareixen convertits en objecte de col·lecció, els antics, o en plena funció, si són actuals .