PERSONAJES.- Juan Valera

Correos dedica un segell a un dels personatges més polifacètics que ha donat el segle XIX a la literatura espanyola. Ens referim a l’escriptor, polític i diplomàtic de Còrdova, Juan Valera (Cabra, 1824 – Madrid, 1905), autor de qui es commemora aquest any el centenari de la seva mort.

Juan Valera Alcalá Galiano nasqué en el si d’una família aristocràtica. Cursà estudis de Filosofia al Seminari de Màlaga, i de Dret a Granada i Madrid. El 1847 inicià la carrera diplomàtica a Nàpols, Lisboa i Rio de Janeiro. Les seves experiències en aquesta darrera ciutat van quedar plasmades a la novel·la Genio y figura. Després continuà el seu periple diplomàtic per Rússia, des d’on va tornar a Espanya. El 1858 fou elegit diputat a Corts i el 1861 membre de la Real Academia Española de la Lengua. Nomenat director general d’Instrucció Pública el 1872, després de perdre aquest càrrec tornà a la carrera diplomàtica, i va romandre, entre 1881 i 1883, primer a Lisboa, després a Washington, Brussel·les, i finalment a Viena. Des que es publicà la seva primera novel·la, Pepita Jiménez (1874), en la qual s’analitza el procés de seducció seguit per una vídua jove per tal de casar-se amb un seminarista, n’anaren apareixent altres com Las ilusiones del doctor Faustino (1875), amb el personatge d’un doctor Faust en petit, que encarna amb fidelitat el filòsof frustrat i l’artista obcecat a traspassar els límits del misteri; El comendador Mendoza (1877), una novel·la basada en les relacions adúlteres de Blanca amb Fadrique, i Doña Luz (1879), on demostra que ni religiosos ni seglars estan exempts de l’amor humà. Encara que aquestes obres anaren apareixent en el decurs dels anys, de manera alternativa a les seves altres activitats de polític i diplomàtic, va ser a partir de 1895 quan Valera donà un impuls al seu vessant literari, faceta en la qual fou des d’aleshores molt prolífic, i de la que sorgiren altres novel·les: Juanita la Larga (1895), que relata les vicissituds d’una jove per casar-se amb un home gran; Genio y figura (1897), que explica les aventures galants de Rafaela, i Morsamor (1899), que narra les peregrinacions del religiós Zuheros per diversos països. Juan Valera, vinculat a la generació de 1868, freqüentà també la poesia, el teatre, els contes, la crítica literària, els epistolaris i els assaigs.