ESPAÑA 06. EXPOSICIÓN MUNDIAL DE FILATELIA. LA MÚSICA I

Els seus noms parlen per si mateixos, no necessiten targeta de presentació. Són Ana Belén, Víctor Manuel i Miguel Ríos, tres protagonistes consagrats de la música i els escenaris als quals la filatèlia dedica un full bloc durant l’Exposició Mundial de Filatèlia.

La madrilenya Ana Belén, nom artístic de María del Pilar Cuesta Acosta, va fer la seva primera aparició en públic quan era una nena, en un concurs de ràdio a principis dels anys seixanta. Des d’aleshores no ha deixat d’actuar. Amb una sòlida formació interpretativa i de cant, ha treballat com a actriu en més de 40 pel•lícules, 11 sèries de televisió i 22 obres de teatre. Ha enregistrat uns 40 àlbums de discos i ha rebut tots, o gairebé tots, els premis atorgats a actriu i cantants, més de 40. El hombre del Piano, Sólo le pido a Dios i España camisa blanca són algunes de les seves cançons més conegudes. Al costat del seu marit, Víctor Manuel, va assolir els primers llocs de vendes discogràfiques amb temes com La Muralla i La Puerta de Alcalá. Víctor Manuel, natural de Mieres (Astúries), va començar a ser conegut gràcies a El Cobarde, una cançó que va provocar un cert enrenou polític i social. El 1969 va assolir el número 1 de les llistes musicals amb cançons que feien al•lusió a la seva terra, com ara La Romería i El abuelo Víctor. Identificat políticament amb l’esquerra, durant alguns anys va estat vetat a televisió. Discos com ara Quiero abrazarte tanto, Soy un corazón tendido al sol, A dónde irán los besos o El hijo del ferroviario formen part de la seva extensa producció musical en la qual destaca fonamentalment com a compositor. Difícilment es pot arribar a entendre la història del rock a Espanya si no es parla del granadí Miguel Ríos. Admirador d’Elvis Presley i dels grans rockers del moment, sempre va somiar interpretar aquest gènere musical. Després de diversos anys d’alts i baixos a les llistes musicals, va saltar a la fama el 1967 amb El río i Vuelvo a Granada, però fins uns anys més tard no es va fer mundialment conegut gràcies al Himno a la alegría, una adaptació de la novena simfonia de Beethoven. Número 1 amb Santa Lucía i amb el doble LP Rock and Ríos a principis dels vuitanta -que va situar el rock espanyol a l’alçada de l’internacional- Miguel Ríos representa tota una llegenda d’aquest estil musical, potser perquè, com diu la seva cançó: Los viejos rockeros nunca mueren. Per il•lustrar aquest full bloc l’Estudio de diseño Jesús Sánchez ha triat una imatge actual dels tres grans cantants. El traç d’un músic amb una guitarra i l’emblema de l’exposició filatèlica són els motius que hi ha al segell.