FLORA Y FAUNA. Flor de Pascua y Golondrina

S’emeten dos nous talonaris, amb un centenar d’efectes autoadhesius cadascun, de la sèrie Flora i fauna, dedicat en aquesta ocasió a la flor de Nadal i a l’oreneta. Tots dos segells, de 0,29 euros, reprodueixen la imatge de la popular planta i de l’ocell.

La flor de Nadal o Euphorbia pulcherrima, també anomenada Poinsettia i Estrella de Nadal és una planta originària de Mèxic que es va introduir a Europa a finals del segle XIX. És un arbust de fulla caduca de la família de les euforbiàcies. Les seves fulles tenen forma triangular i són d’un color verd fosc, dentades i vellutades. Aquestes fulles, també anomenades bràctees (fulles modificades), tenen una gran bellesa i la seva coloració es produeix en dos o tres mesos segons la varietat. N’hi ha de colors vermell, rosa, salmó, groc, marfil, blanc, etc., però el vermell és el predominant. La flor de Nadal s’utilitza com a planta d’interior i en estat natural arriba a fer fins a tres metres d’alçada, tot i que en test no passa dels 80 o 90 cm. La seva floració es produeix per Nadal. Les flors surten a l’extrem de la tija, són petites i de color groc. A la majoria dels països europeus s’ha imposat com a símbol de Nadal.

L’oreneta vulgar o Hirundo rustica és un dels ocells migratoris més coneguts. Té el bec curt, el cap, el llom, les ales i la cua són d’un color negre blavós brillant, el front i el coll són vermellosos i el pit i la panxa són blancs grogosos. Les seves ales són estretes, fortes i llargues respecte del cos i això les fa aptes per a vols rasants, ràpids i de llarg recorregut. La seva cua forcada li permet maniobrar fàcilment. Arriba a fer fins a 19 cm de llarg. S’alimenta d’insectes que captura a l’aire. El seu cant és agradable, dèbil i refilador. Fa els seus nius oberts utilitzant fang, saliva i herba seca o palla. Els construeix enganxats al sostre, a les bigues i a les parets dels estables, aparcaments, granges i naus. En aquests llocs solen viure diverses parelles en harmonia. Tenen un excepcional sentit de l’orientació, ja que recorden el lloc on estava el seu niu de l’any anterior, fins al punt que, passat l’hivern, durant la primera meitat del mes d’abril, els mascles solitaris hi tornen. Allà es reuneixen poc després amb la mateixa femella de l’any anterior. La femella incuba els ous i ensenya a volar els pollets mentre el mascle surt a buscar aliment. L’oreneta cria a l’hemisferi nord i hiverna a l’hemisferi sud.