PERSONAJESAl Idrîsî (Geógrafo)

El nom d’Abu Abdallah Mohamed Ben Idrisi, més conegut com a Al Idrisi, passa a formar part de la sèrie Personatges, una de les més àmplies i conegudes de la nostra filatèlia.

Al Idrisi va ser un eminent geògraf i cartògraf de l’edat mitjana que es creu que va néixer a Ceuta cap a l’any 1100. Format científicament a Còrdova, Al Idrisi va viatjar per Espanya, el nord d’Àfrica, Àsia menor, Egipte i Síria i en va fer minucioses descripcions geogràfiques que li van permetre assolir un gran renom. La seva fama va arribar a la cort de Roger II, rei de Sicília, que li va encarregar que fes una obra que descrivís tot el món conegut en aquell moment. Per dur a terme el treball científic es van enviar emissaris per tots els països acompanyats de dibuixants que van descriure els punts del recorregut. Al Idrisi va recopilar la informació escrita dels geògrafs àrabs, la va verificar amb viatgers experimentats i va refusar les dades contradictòries. El procés de recopilació va durar quinze anys i el de redacció, tres. El resultat final va ser el famós Llibre de Roger, una obra que, tot i que està incompleta, és una font d’informació bàsica per als estudis de geografia de l’edat mitjana. El Llibre de Roger s’estructura en 69 mapes, que corresponen als set climes (latituds) en què va dividir el món segons el sistema dels astrònoms islàmics, deu seccions, un mapamundi i un text comentat de cada mapa. En els textos es descriuen la naturalesa, els camins, les distàncies, l’agricultura i el comerç de cada mapa representat. Es pot considerar que el conjunt de l’obra és un clar exemple de reconciliació entre la geografia descriptiva i l’astronòmica. Se’n conserven deu còpies manuscrites anteriors al segle XVII, i la més antiga és la de la Bibliothèque Nationale de France, a París. Una dada que crida l’atenció és que els mapes apareixen en sentit invers al que s’utilitza actualment (el nord a baix i el sud a dalt). Metge, farmacòleg i coneixedor del llatí i el grec, Al Idrisi va publicar diversos llibres de versos i una compilació botànica amb la descripció de 360 fàrmacs ordenats alfabèticament. Va ser mal vist pels seus homòlegs perquè va prestar els seus serveis al rei cristià i els escriptors musulmans, que van reconèixer la seva vàlua, van esmentar la seva obra, però es van abstenir de donar el nom de l’autor. Va morir a Palerm entre el 1164 i el 1166.