ÁRBOLES MONUMENTALES. Pino de Fuentepiña

Una interessant manera de conèixer el nostre patrimoni d’arbres monumentals és recórrer als segells, ja que Correus ha dedicat una emissió a aquells exemplars que per la seva condició (ser una espècie única, presentar unes dimensions excepcionals, la seva història o llegenda, etc.) mereixen ser catalogats o classificats sota aquesta denominació. Entre les espècies destacades que han merescut ser plasmades en segells hi ha: l’alzina, el taxodi mexicà, el xiprer i ara, el pi. Aquest últim, que està representat per un arbre situat a la casa de Fuentepiña, el lloc de residència de qui va ser poeta i premi Nobel de literatura, Juan Ramón Jiménez, és el pi que apareix al segell.

Possiblement el pi de Fuentepiña, per les seves dimensions (19,50 m d’alçada, 3,80 m de perímetre a una alçada d’1,30 m i 6,10 m a la base), no és el més gran que hi ha al nostre territori nacional, però a les seves ja considerables dimensions, s’afegeix el fet que és un símbol en la toponímia de la literatura del premi Nobel espanyol, i això l’engrandeix. A més, des de la imaginació poètica i la recreació literària de l’escriptor de Moguer i Huelva, es diu que el seu popular i entranyable ase Platero, protagonista de la seva cèlebre narració lírica Platero y yo, està enterrat sota aquest pi de Fuentepiña, i això fa que aquest arbre aconsegueixi tenir una transcendència universal, encara que sigui com a conseqüència d’una ficció literària. La Junta d’Andalusia va declarar el pi de Fuentepiña, situat en un bonic paratge dels voltants de Moguer, Bé d’Interès Cultural (BIC), amb la categoria de Lloc Històric, per la seva vinculació amb l’escenari literari i l’obra de Juan Ramón Jiménez.