ARQUEOLOGÍA

A més dels segells emesos dels camps arqueològics de Los Millares (Almeria), L’Alcúdia (Elx, Alacant) i el Guerrer de Moixent (València), el Mosaic de la vil•la romana de La Olmeda (Palència) i de les Termes romanes de Campo Valdés (Gijón, Astúries) donen continuïtat a una sèrie que promet ser molt didàctica i atractiva, ja que serveix per donar a conèixer la riquesa arqueològica i la varietat del nostre passat històric i cultural.

En el terme municipal de Pedrosa de la Vega i a prop de la població de Saldaña hi ha la Vil•la romana de La Olmeda, els vestigis arqueològics de la qual fan evident davant qui els contempla l’esplendor del seu passat. Es tracta d’una gran mansió de finals de l’època romana que, per la qualitat i el gust que denoten els mosaics existents, devia servir de residència a un il•lustre aristòcrata. Segons els fonaments de la vil•la que es conserven, totes les estances estaven situades al voltant d’un pati central. Al marge de l’excel•lent distribució d’espai amb què va ser concebuda la vil•la, atrauen l’atenció d’aquells que la visiten els magnífics i bells mosaics de les seves diferents estances que cobreixen diversos centenars de metres quadrats de terra. En aquesta explotació agrícola i ramadera dels segles IV i V, els mosaics són un autèntic espectacle visual en què se citen elements figuratius, geomètrics i vegetals. De tots aquests, el més important és el que il•lustra la història del descobriment d’Aquil•les per part d’Ulisses al gineceu de Licomedes, a l’illa d’Esciros. El segell en reprodueix un fragment.

Situat al principi de la platja de San Lorenzo, al costat de l’església de San Pedro, trobem el jaciment-museu de les Termes romanes de Campo Valdés, de Gijón, un dels complexos més importants de la presència romana a la ciutat. Descobert l’any 1903, ha estat declarat Bé d’Interès Cultural gràcies al seu alt valor arqueològic. Les termes, construïdes entre els segles I i IV dC, consten de dues construccions: una principal de més de 400 metres, amb vestíbul i habitació per a banys calents i freds i l’altra, més reduïda en dimensions i adossada a l’anterior, creiem que eren unes termes destinades a les dones. Sembla que els banys van ser construïts per la Legió IV Macedònica. Les ruïnes i estances, l’interior de les quals reprodueix el segell, poden ser visitades pel públic després de la seva recuperació.