CIENCIA

Sota el títol Ciència es posen en circulació dos segells autoadhesius de Correus dedicats a la Química. Taula periòdica d’elements de Mendeléiev i a l’Astronomia. 425 aniversari del calendari gregorià, respectivament.

El primer dels motius fa referència a la classificació periòdica dels elements químics proposada per Dmitrij Ivanovic Mendeléiev el 1869. Per desenvolupar aquesta teoria, el químic rus va plantejar per primera vegada que els elements químics exhibien una “propietat periòdica”, de manera que els va organitzar segons el seu pes atòmic en una taula amb fileres i columnes. A la taula va deixar uns quadres buits, que corresponien a elements desconeguts en aquell moment, les propietats dels quals va poder preveure. La hipòtesi va trobar confirmació quan es van descobrir tres nous elements: el gal•li, l’escandi i el germani, que omplien les caselles buides i donaven validesa a la seva classificació. Mendeléiev (1834-1907) va fer treballs sobre l’isoformisme, la cohesió molecular i les propietats de l’aire enrarit. Va ser autor del text Principis de la química, tot un clàssic en la matèria, i durant diversos anys va estar al capdavant del departament de Pesos i Mesures de Sant Petersburg.

El segon segell està dedicat al calendari gregorià que fa 425 anys de vigència. Aquest sistema de computar el temps va ser adoptat pel papa Gregori XIII el 1582 per provar d’ajustar el desfasament de dies existent i així fer coincidir la durada de l’any civil i l’any tròpic. Si l’any, aproximadament, té 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 98 centèsimes de segon, es va acordar fixar l’any en 365 dies i afegir un dia més cada quatre anys, que seria de traspàs. En aquell moment acumulaven un retard de 10 dies, de manera que es va decretar que el dijous 4 d’octubre de 1582 fos seguit del divendres 15 d’octubre i que en endavant fossin de traspàs tots els anys múltiples de quatre, tret dels que acabessin en dos zeros, que només serien de traspàs quan fossin divisibles entre 400. El nou calendari va ser adoptat pels països catòlics malgrat el recel provocat entre la població, que pensava que els havien tret 10 dies de vida. Acabava de néixer el calendari gregorià, vigent actualment.