EFEMÉRIDES.Cantar de Mio Cid

Entre els poemes èpics medievals que narren les gestes d’herois i cavallers, el Cantar de Mio Cid o Cantar del Cid, l’obra mestra de l’èpica castellana i única d’aquest gènere en la literatura espanyola, ocupa un lloc d’honor.

El Cantar de Mio Cid, d’autor desconegut, va ser copiat o escrit a mà per Per Abbat l’any 1207 segons apareix a l’explicit o colofó, per bé que l’únic exemplar que ha arribat als nostres dies, i que es troba a la Biblioteca Nacional, està datat 100 anys més tard. A l’original li manca el primer full i dos més a l’interior. Està escrit en versos d’extensió variable amb rima assonant i és d’una gran riquesa i sobrietat. En paraules d’un expert: «No hi sobra res, cap partícula redundant, cap adjectiu inútil, cap paraula lliscant.» El Cantar de Mio Cid està dividit en tres parts i és el primer document escrit que es conserva de la poesia èpica espanyola. La primera part (1.086 versos) narra el desterrament del Cid quan el rei Alfons VI el fa fora de terres castellanes. En aquest primer cant Rodrigo Díaz de Vivar marxa del seu poble natal, Vivar, i es dirigeix cap a Burgos sense que ningú el pugui aixoplugar. A San Pedro de Cárdeña s’acomiada de la seva esposa i les seves filles i, acompanyat de les seves hosts, comença la campanya militar contra els moros. Després de la victòria envia un present al rei per obtenir el seu perdó. El segon cant (1.190 versos) està dedicat a les noces de les filles del Cid. Comença amb la marxa de l’heroi cap a València, la conquesta de la ciutat i l’enviament de nous presents al rei, que el perdona i permet que la família es reuneixi a la ciutat del Túria. Els infants de Carrión demanen les filles del Cid en matrimoni, el rei patrocina les esposalles i els fastos de les noces duren quinze dies. En el tercer cant (1.472 versos més dues llacunes de cinquanta versos) es tracta l’afront de Corpes. En aquest cant es mostra la covardia dels infants de Carrión davant un lleó solt i davant una batalla contra el rei Búcar del Marroc. Els infants, en sentir-se humiliats i avergonyits, decideixen venjar-se amb les filles del Cid, doña Sol i doña Elvira, i les maltracten a la roureda de Corpes. El Cid demana justícia al rei i s’estableix un duel en què els representants del Cid vencen els infants, que queden en deshonra, motiu pel qual s’anul•len les noces. El cant acaba amb les noves noces de les filles del Cid amb els infants de Navarra i Aragó i amb el vers «Éstas son las hazañas del Cid Campeador / Y en llegando a este punto se acabo la canción.» Al segell apareixen els primers versos del Cantar de Mio Cid sota la mà d’un copista.