FLORA Y FAUNA

La sèrie de Flora i fauna dedica aquesta emissió a l’alosa becuda i la margaridoia perenne. Les imatges de tots dos valors apareixen reproduïdes en segells autoadhesius que formen talonaris de 100 unitats o efectes cadascun.

L’alosa becuda (Chersophilus duponti) pertany al grup dels alàudids (Alaudidae) i a l’ordre dels passeriformes de vida terrestre. Aquests ocells viuen en zones estepàries de vegetació escassa, de manera que es localitzen en paratges del Sistema Ibèric, la Manxa i zones seques d’Andalusia. Són ocells petits que s’alimenten d’insectes i herbes. La població d’aloses està en declivi per culpa de la pèrdua d’hàbitat a causa de la rompuda de les estepes de vegetació natural. És una espècie en perill d’extinció, ja que a Espanya, l’únic país d’Europa en què es localitza, s’estima que en queden menys de 2.000 parelles. Les característiques del seu plomatge críptic amb el medi fan que sigui una espècie difícilment observable. Més que volar llargues distàncies, corre entre els arbusts i, com la majoria dels ocells que viuen a terra, té urpes grosses i llargues que li donen estabilitat. L’alosa pon entre dos i sis ous a terra.

La margaridoia perenne (Bellis perennis) és una planta herbàcia de la classe magnoliòpsida i de la família asteraceae. És una herba de poca altura i la seva flor és acampanada. Té un rizoma arrossegador i fulles dentades i espatulades que fan entre dos i cinc cm de llarg. En una tija floral, sense fulles, es produeixen inflorescències discoïdals, que fan de dos a tres cm de diàmetre, i pètals blancs o grocs. La flor es tanca durant la nit i s’obre durant el dia. És comestible i la infusió de fulles i flors es considera depurativa i diürètica. La margaridoia floreix a l’hivern o a principi de primavera.