ARQUEOLOGÍA 2008

Aquesta emissió d’Arqueologia està formada per dos segells: un que reprodueix la Bicha de Balazote (Albacete) i un altre, l’urna cinerària d’Apofis I, trobada en un jaciment de l’Antigua Sexi, als voltants d’Almuñécar (Granada).

Rep el nom de Bicha de Balazote una escultura ibèrica del segle VI aC, trobada en un jaciment arqueològic conegut com dels Majuelos, que pertany a aquest municipi de la província d’Albacete. Aquesta escultura, que és androcèfala, ja que té cap d’home i cos de brau, pertany a una necròpolis tumulària i possiblement va formar part de la decoració d’un temple. La peça consta de dos blocs de pedra calcària rosàcia d’uns 93 cm de longitud i 73 cm d’alçada. El seu cap representa el d’un home barbut amb unes petites banyes i orelles de brau. El seu cos és el d’un animal banyat en repòs. Aquesta peça escultòrica està dipositada des del 1910 al Museu Arqueològic de Madrid.

Es creu que l’urna cinerària d’Apofis I, la peça més important del Museu d’Almuñécar, va ser trobada a la necròpolis fenícia Laurita del pujol de San Cristóbal d’aquesta població de la costa granadina. Aquesta urna de marbre és única al Mediterrani i, a més a més, té imprès un dels textos escrits més antics que es conserven a Espanya. Possiblement, la peça egípcia, fabricada cap a finals del segle XVII aC va arribar aquí amb els fenicis cap al segle VIII aC. Va pertànyer al faraó Apofis I, segons indica el segell gravat en escriptura jeroglífica a la part superior del cos del vas. La necròpolis Laurita, la primera púnica primitiva que s’investiga al nostre país, va ser descoberta el febrer del 1963 amb motiu de la construcció d’un bloc d’habitatges.