BAILES POPULARES. EMISIÓN CONJUNTA ESPAÑA-IRLANDA

L’emissió conjunta d’Espanya-Irlanda està dedicada als balls populars: per part d’Espanya es mostra el flamenc i per part d’Irlanda, l’Irish dance (ball irlandès). Els segells reprodueixen escenes de tots dos balls.

Tot i que els orígens del flamenc són incerts, sabem que aquest ball, cant i la seva música van experimentar un important auge i desenvolupament a Andalusia a partir del segle XVIII. La seva acollida i implantació van ser tan bones entre la gent senzilla del poble, concretament entre la població d’ètnia gitana, que aquest gènere va arribar a tot el país i es va convertir en un dels principals referents de la cultura espanyola a tot el món gràcies a la seva popularitat. Ara bé, el gènere va assolir la seva màxima esplendor entre el 1869 i el 1929. Per això aquest període es coneix com l’edat d’or del flamenc. Aquest ball, subjecte a una constant evolució a través del temps, requereix l’acompanyament imprescindible de la guitarra, un instrument que amb la seva sonoritat especial marca l’adequat compàs en què es basa la dansa en les seves diferents evolucions i etapes. El cant també és un important aliat de l’instrument per desenvolupar el ball. En conjunt s’aconsegueix un espectacle ple de plasticitat en què intervenen el taconeo i el zapateado, els girs del cos i les mitges voltes, els vaivens i desplaçaments, els moviments de braços, cap i mans compassats. El flamenc va tenir el seu espai en patis, revetlles i romeries, i després va trobar el seu marc als tablaos, les tavernes i els cafès concert. La seva actual valoració ha fet que ocupi un lloc privilegiat en la programació d’auditoris, salons i teatres. Els orígens de l’Irish dance (ball irlandès) també són ancestrals i incerts i es practica a tot Irlanda. Aquest es caracteritza pels seus passos i els ràpids moviments dels peus i les cames mentre el cos i els braços es mantenen quiets. Aquesta dansa va experimentar un important auge abans de l’arribada del cinema i de la televisió i, d’una manera especial, a les zones rurals, on es practicava la house dance o crossroad, en què dues parelles ballaven una davant de l’altra al so dels ritmes interpretats per músics ambulants. Aquests balls es practicaven a l’aire lliure. Més endavant, en els anys noranta, va sorgir un corrent més modern, posat en escena per la companyia de dansa Riverdance i Lord of the Dance, que partia de la dansa tradicional irlandesa i hi introduïa innovacions. El segell d’Irlanda ha estat dissenyat per l’artista dublinès Conor Walton i el disseny del segell d’Espanya és obra de l’Estudio Jesús Sánchez.