DIARIOS CENTENARIOS. La Voz de Avilés

Aquest diari, vicedegà de la premsa asturiana, va arribar per primera vegada a les mans del lector el 26 de gener del 1908. El diari va ser promogut per un grup de seguidors del diputat a Corts José Manuel Pedregal. Per posar-lo en marxa van recórrer a dues persones que van ser determinants en l’existència i la continuïtat d’aquesta publicació: una va ser Isidro Pruneda, fill del primer impressor i editor de premsa a Avilés, que va aportar la seva experiència en el negoci editorial, i l’altra, Manuel González Wes, llicenciat en Teologia i Dret, un acreditat del periodisme local que va acabar adquirint el diari una dècada després de la seva fundació. Entre el 1923 i el 1927, La Voz de Avilés va patir la censura de la dictadura de Primo de Rivera, un fet que no va obstaculitzar la seva continuïtat. Ni tan sols la tràgica defunció de González Wes durant la Guerra Civil i la posterior incautació del diari durant la contesa i en la postguerra, van impedir que arribés al lector. El fill de González Wes, Juan Wes, amb l’ajuda de la seva dona, Jesusa López Marqués, es va saber imposar als consegüents obstacles de l’escassetat de tinta d’impressió i paper i de la maquinària deficient, i va aconseguir rellançar el diari. L’any 1963, la prematura mort de Wes va fer que la seva vídua s’hagués de fer càrrec del diari. Ella va escometre aquesta empresa amb coratge i va dur La Voz de Avilés a la modernització. El diari va passar més tard a les mans dels seus fills, Juan Manuel i María Jesús Wes, fins que l’any 1996, a través de El Comercio, es va integrar en el Grupo Correo, avui Vocento. La seva integració en aquest grup ha aconseguit, a més de la modernització de totes les seves estructures, que la publicació es consolidi en el mercat periodístic.

El segell reprodueix la seva capçalera i el logotip que fa al•lusió al seu centenari amb els peculiars arcs dels carrers La Ferrería i Galiana.