FLORA Y FAUNA. Dalia y Abejaruco común

Correus posa en circulació dos nous talonaris autoadhesius dedicats a l’emissió de Flora i fauna en què es reprodueixen imatges de la dàlia i de l’abellerol.

Originària de Mèxic, on és considerada la flor nacional, la dàlia és una planta de la família de les asteràcies que pertany al gènere Dahlia. Va ser descrita per primera vegada pel botànic espanyol Francisco Hernández. La planta no va arribar a Europa fins al 1780 i el naturalista espanyol Antonio José Cavanilles la va cultivar i va donar nom a una varietat com la dàlia variabilis en honor al botànic Andreas Dahl. La dàlia pertany a les plantes herbàcies perennes amb arrels tuberoses. La seva mida és variable i pot fer des de pocs centímetres fins a més d’un metre d’alçada. Les seves fulles són oposades i compostes. Les flors es presenten reunides en capítols força grans, són senzilles, dobles i tenen formes i colors molt variats. Es planten a la primavera i es multipliquen gràcies a llavors, esqueixos o per la divisió dels tubercles. La seva floració es produeix des de principis de l’estiu fins a finals de la tardor. Hi ha unes 30 espècies i prop de 20.000 varietats de dàlies.

L’abellerol o Merops apiaster és un ocell de la família dels meròpids que habita a gairebé tota la península Ibèrica. Les seves plomes són de tons bruns grogosos i castanys vermellosos a la part superior, el coll és groc i la part inferior és bàsicament blavosa. El seu bec és allargat i corb i això l’identifica fàcilment. Viu a valls properes a rius on hi hagi arbres i arbustos. Excava el seu niu en talussos terrosos de sòls tous, sorrencs i d’al•luvions al costat dels rius. És una espècie insectívora que generalment captura les preses volant. Les seves postes consten de 4 a 7 ous i la reproducció té lloc entre finals d’abril i finals de juliol.