FLORA Y FAUNA. Tulipán y cernícalo común

Dos segells dedicats a Flora i fauna reprodueixen els següents motius: el de flora, la tulipa i el de fauna, el xoriguer comú.

La tulipa, una planta bulbosa de floració primaveral, té com a origen principal l’àrea mediterrània i el nord-est asiàtic, tot i que la majoria de les varietats cultivades procedeixen de les regions muntanyoses d’Àsia Menor i el Caucas. Les primeres llavors d’aquesta planta van arribar a Europa cap a finals del segle XVI procedents de Turquia, i el botànic Carolus Clusius, partint de llavors i bulbs, va iniciar-ne el cultiu al jardí botànic holandès de Leiden. La tulipa o Tulipa sp. pertany a la família de les liliàcies i sorgeix de la plantació d’un bulb que floreix 120 dies després d’haver estat plantat. Arriba a fer entre 30 i 60 cm d’alçada, segons la varietat, i consta de tija, fulles i flors, generalment solitàries i amb forma de campana o calze, de colors molt variats. La seva floració dura uns 20 dies i, quan ja s’ha marcit, se n’extrau el bulb que servirà per a posteriors plantacions. La tulipa presenta nombroses varietats i espècies ja que la planta accepta molt bé les hibridacions.

El xoriguer comú o Falco tinnunculus és una au del grup de les rapaces diürnes més petites, ja que fa entre 31 i 39 cm de longitud, mentre que les seves ales desplegades poden arribar a fer fins a 80 cm de longitud. La seva cria s’estén per Euràsia i Àfrica i a Espanya el podem trobar per tota la Península, a les Balears i a Canàries. Les plomes del mascle presenten una coloració bruna al dors, amb punts de color marró fosc, i la cua i el cap són grisos, mentre que la femella té la cua barrada també amb una franja negra. No fa niu i la seva posta es produeix entre abril i maig. Diposita els ous en una àmplia gamma de llocs: nius de còrvids abandonats, forats en arbres o cavitats en espadats rocosos. La incubació dura uns 28 dies. S’alimenta de petits ocells, rosegadors i de granotes i insectes.