JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES

La sèrie Jocs i esports tradicionals, que es va posar en circulació durant l’any 2008 amb un total de setze segells relacionats amb activitats lúdiques conservades en algunes regions espanyoles, finalitza amb els valors filatèlics dedicats al joc de tella, la chave i la calva que, igual que els jocs de bitlles, s’inclouen en la varietat de llançament de precisió.

El joc de tella, conegut a la zona de Castella com a tuta o tarusa, consta d’un cilindre de fusta que s’ha de tombar durant el joc i sobre el qual es col•loquen algunes monedes o xapes. El joc consisteix a llançar uns discs de ferro, anomenats tostón, doblón o tango, des d’una distància de 15 o 20 metres per tombar la tuta i aconseguir que les xapes quedin al més a prop possible del doblón. El terreny de joc és pla i rectangular, de 22 metres de llarg per 4 d’ample. Des de la Guerra Civil i fins a la dècada dels anys seixanta va estar prohibit perquè és un joc d’apostes. La chave o clau, es practica amb diverses variants a Galícia, Astúries i el nord de Lleó. El joc consisteix a llançar uns discs, els pellos, que pesen uns 500 grams, per provar de tocar la clau, clavada a terra a 20 o 30 passos de distància. En algunes zones aquesta forma de joc varia lleugerament. Així, a Ourense, la chave, de 75 centímetres d’alçada, té forma d’aspa perquè pugui girar si rep un cop. A la Corunya es practica l’anomenada chave de llengua perquè la clau s’hi assembla i la finalitat del joc no és només tocar la clau, sinó provar de tombar-la. A Ferrol la modalitat és la chave forquilla, que consisteix en una única aspa sobre la qual cal impactar perquè faci una volta sencera. Per acabar, a Astúries es practiquen les modalitats de clau clàssica i clau alterna. El joc de la calva o morrillo té orígens en el món dels pastors i, principalment, es practica a la zona de Castella i Lleó i en menor mesura, a Madrid i Guadalajara. Per jugar-hi calen dos elements: la calva, la peça de fusta amb dos braços en forma d’angle, i el morrillo o canto, tradicionalment una pedra substituïda actualment per una peça de ferro. El joc es basa en el fet de llançar el morrillo des d’una distància de 10 o 15 metres per tocar directament la calva. El full bloc està format per tres segells i tres vinyetes sense valor postal que mostren les tècniques de llançament i les peces clau d’aquests jocs autòctons, que han arribat fins als nostres dies gràcies a l’interès de preservació d’algunes regions.