JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES

El joc de bitlles, que es practica a gairebé tot el territori nacional, s’emmarca en el grup de jocs i esports tradicionals de llançament de precisió. Aquest joc, que ja s’exercitava a l’antic Egipte, va gaudir de gran popularitat a tot Europa durant l’edat mitjana i el Renaixement, i a mitjan segle XX va passar a una situació de decadència. No obstant això, a la cornisa cantàbrica, Castella i Lleó el joc sempre ha constituït un costum amb una llarga tradició. La filatèlia deixa constància de les tres modalitats de joc més conegudes en aquest full bloc format per tres segells i tres vinyetes sense valor postal.

El bolo palma, originari de Cantàbria i Astúries, es va estendre per les dues Castelles a partir del segle XVIII. El terreny de joc està format per una pista de bitlles, d’uns 30-34 metres de llarg, dividida en tres parts: la caixa, on es col•loquen les bitlles; el camp de tir i el camp de segona tirada. Els bitllots són esfèrics, tipus palma, poden estar aplatats en els pols i el seu pes oscil•la entre 1,8 i 2,2 quilograms. Les bitlles tenen forma troncocònica doble amb el cap esfèric i en aquesta modalitat se’n fan servir nou, més una de més petita anomenada emboque. El joc consta de dues fases: tirar i tornar a tirar. En la primera, els bitllots es llancen perquè arribin a la caixa o al punt més proper amb l’objectiu de fer caure les bitlles o fer emboque. En la segona fase, la de tornar a tirar, es llança un cop més el mateix bitllot des del lloc on es va aturar per tal d’arribar a la caixa i fer caure les bitlles. El bolo leonés és el més representatiu de Castella i Lleó. La longitud de la pista de bitlles és de 25 a 30 metres i està dividida en dues parts: el castro, on es col•loquen les bitlles, i el camp de joc. Les bitlles tenen forma troncocònica simple i se’n fan servir nou de grans i una de més petita anomenada miche. Aquesta modalitat de joc es caracteritza perquè fa servir un bitllot semiesfèric amb els cantells arrodonits, fabricat amb fusta de gran duresa, que pesa entre 0,80 i 1 quilogram. El desenvolupament del joc és molt similar a l’anterior, amb les fases de tirar i tornar a tirar. El bolo asturiano o de cuatreada es practica a la zona geogràfica a què fa referència el seu nom. En aquesta varietat esportiva, la pista de bitlles fa 25 metres de llarg i està dividida en tres parts: la zona de tir, la zona intermèdia i el castro, lloc en forma de circumferència truncada a la part frontal on es col•loquen les bitlles. Les bitlles tenen forma cònica amb el cap esfèric i se’n necessiten nou de grans i una de petita anomenada biche. Els bitllots són esfèrics, tenen un forat que permet introduir-hi el dit, i pesen entre 0,60 i 0,80 quilograms. A diferència dels jocs anteriors, aquest es desenvolupa en una sola fase.