JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES

La demostració de la força física, mitjançant l’aixecament, l’arrossegament o el transport de pedres, és la base d’alguns dels jocs i esports tradicionals característics del País Basc i Navarra. Aquesta emissió està dedicada a l’aixecament de pedres, arrijasoketa, perquè és l’esport més representatiu de la zona.

La manca de documents escrits sobre l’arrijasoketa fa pensar que l’origen d’aquestes proves està lligat al treball a les pedreres i al costum de delimitar el sòl amb fites de pedra. A finals del segle XIX i principis del XX, Víctor Zabala –conegut com Arteondo– va portar per primer cop l’exhibició de l’aixecament de pedres a les places públiques i va fixar els pesos i els volums de les pedres com a pràctica esportiva. Al nom d’Arteondo s’uneixen altres de tan coneguts com el de José Manuel Ibar «Urtain» i Iñaki Perurena, que va batre els seus propis rècords i els va deixar establerts per damunt dels 325 quilograms. Les formes de les pedres que fan servir els aixecadors segueixen quatre models: la pedra cilíndrica, que és la que té un recorregut en pes més gran i que pot pesar des de 4 arroves (50 quilograms) fins a 10 arroves (125 quilograms); la pedra cúbica, en forma de cub o hexàedre de sis cares quadrades i sense agafadors, amb pesos que oscil•len entre les 10 i les 17 arroves (125 i 212,5 quilograms); la pedra rectangular, que fluctua entre les 10 i les 25 arroves, és la que s’utilitza per establir nous rècords personals de màxim pes; i per acabar, la pedra esfèrica, anomenada bola, que no té agafadors que facilitin el seu aixecament i que s’utilitza principalment en les exhibicions, amb un pes que oscil•la entre les 9 i les 10 arroves. Els participants en l’aixecament de pedres actuen un darrere l’altre, mai alhora, i la prova consisteix a fer el major nombre d’aixecaments en un temps determinat. L’atleta aixeca la pedra –que pot recolzar a les cuixes, l’abdomen i el pit– fins que la deixa anivellada damunt una de les seves espatlles. Perquè la prova sigui vàlida, la pedra s’ha de llançar cap endavant, damunt d’un quadrat de sacs de sorra o un altre sistema amortidor. L’arrelament de l’arrijasoketa en festes i esdeveniments populars ha donat pas a la celebració de campionats oficials reglamentats. El segell i la vinyeta a la qual està unit reprodueixen una escena típica en què apareixen l’aixecador de pedres i l’ajudant que les col•loca correctament per al següent concursant.