JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES LUCHA

La lluita, com a joc i esport tradicional, és una de les activitats més arcaiques de què es té constància. Ja es va practicar en els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia i en època romana es va convertir en un mètode d’entrenament per als gladiadors. Amb aquesta emissió es recorden la lluita lleonesa, la lluita canària i el palo canario.

La lluita lleonesa, coneguda també com a aluche, es practica a la zona nord-oriental de la província que abraça la muntanya i la ribera. El seu origen està en les disputes amistoses entre agricultors i ramaders, en què els dos contendents s’enfrontaven utilitzant diferents mañas (ardits) per aconseguir tirar l’adversari a terra. El joc comença en una rotllana d’herba alta que fa entre 8 i 12 metres de diàmetre i els lluitadors duen pantalons curts, els peus descalços i un cinturó de cuir al qual s’han d’aferrar obligatòriament per competir. La puntuació pot calcular-se per caiguda sencera, quan el contrari toca el terra amb l’esquena, o per mitja caiguda, quan es deixa anar del cinturó o toca el terra amb el pit o el costat. La lluita pot ser individual o per equips, en aquest cas amb categories de pes lleuger, mitjà i pesat. La lluita canària té lloc dins d’un cercle de sorra en què es tracen dos cercles concèntrics que fan de 10 a 12 metres de diàmetre. El combat es denomina agarrada (agafada) i té com a finalitat desequilibrar el contrari i fer-lo tocar el terra amb qualsevol part del cos que no sigui la planta del peu. El lluitador duu uns pantalons de lluita amplis fets de roba molt resistent, que permeten que el contrari s’hi aferri, sobre uns altres de punt ajustats. Utilitza diverses tècniques, anomenades mañas (ardits), que poden ser de mans, cames, malucs o mixtes. Es tracta d’un esport d’equip i cadascun està format per entre 12 i 16 lluitadors. El palo canario és un art marcial consistent a marcar cops a qualsevol part del cos sense fer contacte en l’adversari i defensar-se alhora dels cops que es poden rebre. Els pals poden ser llarg, de fins a 3 metres; mitjà o palo canario, que és el més popular, i curt o macana, d’uns 60 centímetres. En el pal mitjà o canari els contendents es col•loquen en “quadres”, de manera que se situen de costat per oferir el menor blanc possible, i es canvien de quadra quan ho fa l’adversari. El pal es mou circularment en un moviment de canells continu i agafat amb les dues mans. La tècnica es passa de generació en generació i gaudeix d’un gran arrelament a Gran Canària i Tenerife. L’emissió està formada per un full bloc de tres segells i tres vinyetes que recullen diverses escenes de lluita.