MODA ESPAÑOLA

La moda espanyola ocupa actualment un lloc destacat a les passarel•les internacionals. París, Londres, Milà i Nova York es rendeixen als peus dels nostres grans dissenyadors i la filatèlia se suma a la moda amb l’emissió d’un full bloc, de quatre segells, que reprodueix vestits d’alta costura del gran mestre Pedro Rodríguez.

Considerat un escultor de la moda i un dels més famosos modistes del segle XX, Pedro Rodrígues (València 1895-Barcelona 1990) va dedicar la seva llarga vida a l’art de vestir. Quan encara era un nen va aprendre les primeres puntades a la millor sastreria de Barcelona i, alguns anys més tard, va passar al taller del modista Rabaseda, on es va instruir en la costura femenina. L’any 1919 va fundar el seu propi taller al costat de la seva dona Ana María, modista professional, i es va iniciar en el món de l’alta costura. El 1924 va inaugurar la seva seu definitiva al Passeig de Gràcia de Barcelona, però no va assolir el veritable èxit fins al 1929, quan va presentar les seves col•leccions al Palau Nacional de Montjuïc, coincidint amb la Fira Internacional de Mostres, i es va convertir en el modista espanyol més important de l’època. L’any 1937 va obrir saló a Sant Sebastià i dos anys més tard, a Madrid. Les seves col•leccions es van presentar en les millors desfilades d’Europa i Amèrica i ell va aconseguir renom internacional. L’alta burgesia, l’aristocràcia i algunes actrius famoses del cinema americà que volien lluir alguns dels seus elegants vestits solien anar als seus locals. L’arribada de la confecció industrial de qualitat, a finals dels anys seixanta, va anar desplaçant progressivament l’alta costura i va fer que l’any 1978 Pedro Rodríguez, igual que altres modistes, tanqués els seus tallers. Al full bloc es reprodueixen, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, un vestit de festa (1968-1970) amb cos, cinturó i faldellí de gasa de seda pintada a mà en colors degradats taronges, roses i vermells. El cos és ajustat amb tirants de cordó. Tot seguit, un vestit amb escot paraula d’honor (al voltant del 1947) i faldilla de vol ampli de setí brodat amb atzabeges i lluentons que reprodueix motius florals, els baixos es tanquen amb un volant de tul de seda. Dels anys seixanta veiem un vestit de gasa estampat amb piquets i flors, amb escot en punta pel davant i llaç sabater a la nuca. Per acabar, un conjunt de vestit i abric de crespó rosa. L’abric duu una franja brodada amb motius geomètrics a l’escot, el coll i els punys. Les imatges han estat cedides pel Museo del Traje de Madrid.