NATURALEZA 2008

L’emissió de Naturalesa consta de dos segells que es dediquen al Parc Natural de las Hoces del río Duratón a Segòvia i a la comarca de Montes de Toledo, situada en aquesta província. Els dos segells ofereixen sengles panoràmiques dels dos llocs esmentats.

El Parc Natural de las Hoces del río Duratón està situat al nord-est de Segòvia, a Sepúlveda. Té una superfície de 5.037 hectàrees. El seu relleu és un extens conjunt de congostos, canyons i cingles excavats pel Duratón a les calcàries mesozoiques. Entre la seva vegetació, a la part alta s’estén l’ermàs en què abunden la savina turífera i el ginebre comú, a més d’altres espècies de matolls amb farigoles, sàlvies i argelagues, mentre que als tallats hi ha crespinells i espècies nitròfiles com l’heura, l’adiant i la falzia. A la riba del riu, la vegetació ja és més complexa i variada. Al costat d’oms, salzes i verns hi ha nogueres, castanyers, aranyoners i arços. Quant a la fauna, els alts tallats que formen el canyó fan que hi proliferin diferents espècies d’aus com ara el voltor comú, l’àliga reial, l’aufrany, el xoriguer i el falcó pelegrí i a la ribera, diferents espècies de rèptils, amfibis i mamífers. Aquest espai va ser declarat Parc Natural l’any 1989.

La comarca de Montes de Toledo pertany a Castella-la Manxa. Es defineix així el territori de Toledo delimitat al nord pels esglaons de la vall del Tajo, al sud pel riu Guadiana i les antigues terres de Calatrava, a l’oest pel riu Pusa i l’antiga Tierra de Talavera i a l’est per la Manxa. Segons la zona s’origina un bosc de caràcter mixt amb alzines, aurons, alzines sureres i roures de fulla petita, als quals se sumen el matollar amb estepes, brucs, romaní, arços blancs, llentiscles i tomaní. Pel que fa a la fauna, la de Montes de Toledo és molt variada ja que hi ha àligues i voltors, a més d’altres aus com ara el pioc salvatge, el sisó i el blauet. També hi ha grans mamífers com ara el cérvol, el cabirol i el porc senglar i una àmplia representació d’amfibis, rèptils i peixos.