PATRIMONIO NACIONAL. Tapices

Dos fulls bloc dedicats a l’emissió de Patrimoni nacional reprodueixen els tapissos titulats El gronxador i El cec de la guitarra, tots dos sorgits dels cartrons realitzats per Goya i que pertanyen a la temàtica denominada quadres de costums. Aquests dos tapissos, elaborats per la Reial Fàbrica de Madrid, van ser confeccionats sota la direcció de Cornelio Vandergoten, descendent d’una família de mestres tapissers naturals d’Anvers, que l’any 1774 es va fer càrrec dels tallers. Goya va començar a fer cartrons per a la Reial Fàbrica l’any 1775 i més endavant, cap a l’any 1782, va pintar el retrat de Vandergoten com a director de la institució de tapissos que actualment està exposat al Museu del Prado.

Els dos tapissos de la col•lecció reial que apareixen en aquests fulls bloc estan elaborats amb seda i llana i formen part d’una sèrie de tretze peces destinades a decorar les avantsales del dormitori de Carles de Borbó i Maria Lluïsa de Parma, al palau d’El Pardo. En tots dos tapissos predomina l’estil costumista i popular, que Goya va freqüentar tant en la seva etapa inicial i que fins i tot va desenvolupar al llarg de gairebé tota la seva trajectòria, concretament en aquells treballs destinats a cartrons per a tapissos i a esbossos d’obres decoratives i de menys entitat. Així, el tapís titulat El gronxador representa una imatge lúdica i alhora bucòlica campestre. En la composició apareixen un grup de quatre infants acompanyats de tres membres del servei. Una de les criades es gronxa, mentre una altra subjecta els caminadors del més petit. Al fons apareixen pastors, un cotxer i la resta de criats. Goya ens ofereix aquí una peculiar interpretació i visió de l’estil rococó.

L’altre tapís, titulat El cec de la guitarra, s’il•lustra amb la imatge d’aquest personatge, acompanyat d’un pigall i de diverses figures més expectants i lliurades a l’actuació del cec. L’escena té com a marc la madrilenya plaça de la Cebada en dia de mercat de carrer, on es poden trobar venedors, bergants i gent de tota mena i condició. En aquesta composició, Goya es manifesta menys classicista, més colorista i desenfadat, tant en el traç com en la part cromàtica.