BAILES Y DANZAS POPULARES

Els segells dedicats al candil i les seguidilles, de la sèrie Balls i danses populars, reprodueixen diversos passos de ball interpretats per dansaires abillats amb els vestits típics i que llueixen barrets o mocadors segons la modalitat de la dansa.

El ball del candil (llum d’oli) pren el seu nom de les festes celebrades a la llum de les llànties o llums d’oli que s’utilitzaven quan encara no havia aparegut l’electricitat. És típic d’Extremadura i destaca especialment per la seva popularitat a la localitat l’Olivenza (Badajoz). Se li atribueix origen portuguès i és interpretat per un grup de ballarins que van formant una roda mentre segueixen un ritme progressiu que finalitza d’una manera molt viva amb alegres talonejos i acompanyament de picaments de mans de tots els presents. La finalitat de les festes i vetllades era establir relacions entre els joves i la forma més usual de sol•licitar el ball a una dona era demanant-li “per favor”. Si un tercer volia entrar a ballar s’havia d’adreçar al ballador del moment, no a la dona. El ball acabava amb una abraçada ritual, en què l’home col•loca els braços sobre les espatlles de la balladora en un gest moderat; si l’abraçada era massa efusiva podia ser amonestat. Tal com és habitual en altres balls, el candil s’acompanya amb cobles cantades en què s’expressen sentiments de galanteig i d’amor entre els joves o bé continguts picarescos i humorístics. La dona pot respondre-hi amb una altra cobla amb la qual expressi la seva acceptació o el seu rebuig.

La paraula seguidilles designa alhora una composició mètrica i un ball popular que, segons els experts, és el més característic d’Espanya. El seu origen se’l disputen diverses comunitats, però se sol acceptar que aquest ball procedeix de la Manxa i que des d’allà es va estendre per tot el país. Musicalment s’acompanya amb guitarres, bandúrries, llaüts, castanyoles i altres instruments, en compàs de ¾ i estrofes de quatre versos amb continguts molt variats, que abracen des de temes amorosos fins a refranys i bromes. S’hi poden distingir una introducció musical, que inicia la dansa, la tornada i la cobla de nou compassos, amb la part més divertida i interessant del ball, i el bien parao, que obliga els balladors a quedar-se en la postura en què els hagi sorprès l’última nota. Entre la varietat de seguidilles existents es poden esmentar, a més de les manxegues, les sevillanes, boleres, murcianes, chambergas i les gitanes o seguirillas, més lentes i amb un aire molt flamenc.