FLORA Y FAUNA. Gladiolo y Urogallo

A la sèrie Flora i fauna s’emeten dos segells autoadhesius la temàtica i la il•lustració dels quals estan dedicades al gladiol i el gall fer.

El gladiol és una planta bulbosa i perenne de la família de les iridàcies i del gènere Gladiolus que inclou unes 250 espècies, la majoria de les quals estan localitzades a l’Àfrica austral, tot i que també n’hi ha a l’àrea mediterrània europea i a Àsia. Aquesta espècie, que arriba a fer una alçada d’entre 60 i 180 cm, presenta fulles ensiformes, rígides i erectes amb nombroses nervadures paral•leles. La seva època de floració és entre l’estiu i la tardor, tot i que en climes temperats floreix tot l’any. Les seves flors són de color blanc, crema, groc, vermell i porpra. Les flors són hermafrodites i estan disposades en llargues espigues terminals que en recullen entre 12 i 20. El fruit està dins d’una càpsula que conté nombroses llavors marrons i alades. El gladiol s’utilitza en floricultura com a planta ornamental. La seva plantació, que s’ha de fer a la primavera, es realitza per mitjà de bulbs.

El gall fer o Tetrao urogallus és una au de la família dels tetraònids i de l’ordre de les fasianiformes. Els mascles fan aproximadament un metre d’alçada i les femelles, uns 70 cm, de manera que és una de les nostres aus més grans. El gall fer es caracteritza per tenir les plomes de sota el bec en forma de barba, uns tubercles vermells sobre els ulls i la cua en forma de ventall. Viu a zones muntanyoses amb boscos de coníferes clars i oberts i d’abundant vegetació herbàcia. A Espanya, el podem trobar a tota la cornisa cantàbrica i als Pirineus. Està en perill d’extinció i la seva època de zel va del mes de març a mitjan maig. Durant aquesta època, el mascle emet crits de reclam per atraure les femelles amb les quals copula tot seguit. Les femelles, o gallines del gall fer, posen entre cinc i dotze ous en un forat a terra, i això els converteix en un objectiu fàcil per a porcs senglars, gossos i mosteles. Per aquesta raó hi ha pocs pollets que arribin a l’edat adulta i la població de galls fers té un nombre d’individus tan reduït.