MICOLOGÍA

L’emissió dedicada a la micologia mostra dos bolets molt comuns i de gran qualitat gastronòmica: el Cantharellus cibarius i el Boletus pinophilus.

També rep el nom d’agerola, bolet cabriter o rossinyol.

El barret és de color groc o taronja, és gruixut i carnós i fa de 4 a 12 cm de diàmetre; primer és convex, després estès i al final adquireix forma de copa o embut amb les vores ondulades. El peu és del mateix color groc; fa de 3 a 6 cm i és cilíndric i gruixut. Les làmines també són grogues i decurrents, i s’estenen formant part del peu. La carn és grogosa o blanquinosa i té una olor afruitada i bon gust.

Creix en grups des de finals de la primavera fins a la tardor a rouredes, fagedes, etc., i també en boscos de coníferes en terrenys humits, sovint entre molsa i fullaraca. És un bolet molt comú, de comestibilitat excel•lent i que difícilment rep l’atac de paràsits.

Es pot confondre amb l’Hygrophoropsis aurantiaca, de color groc i amb poc valor gastronòmic o amb l’Omphalotus olearius (gírgola d’olivera), que és tòxica.

També es coneix com a cep rogenc. El barret pot arribar a fer fins a 25 cm de diàmetre, al principi és convex i finalment, pla, de color marró-rogenc amb tonalitat caoba. Els tubs són amples i separables, al principi són blancs, després, grocs i finalment, de color groc-oliva. El peu és gruixut i massís i en alguns casos el seu gruix supera el diàmetre del barret, amb un color de tonalitat crema, cobert per una retícula. La seva carn és blanca i dura (més tova quan és madur) amb una olor i un gust agradables i presenta una comestibilitat excel•lent.

Creix des de la primavera fins a la tardor, amb la pluja, en boscos de pins, tot i que també es pot trobar sota vegetacions frondoses.

És difícil confondre’l. De vegades la diferenciació amb els Boletus aereus, edulis i reticulatus (tots de comestibilitat excel•lent) pot presentar algun problema, però el pinophilus es diferencia gràcies a la seva tonalitat caoba.