INSTRUMENTOS MUSICALES. Bombardino

La sèrie dedicada a Instruments musicals, que emet Correus, es completa amb un nou segell que reprodueix la imatge d’un bombardí, una peça del segle XX que també pertany a la col•lecció del Museo Interactivo de la Música de Màlaga, procedent d’una cessió.

El bombardí és un instrument de vent-metall que pertany a la família dels aeròfons. Aquesta peça està formada per un tub de metall cònic que es fa més ample progressivament des de l’embocadura fins a la campana. Té tres pistons o cilindres, la finalitat dels quals és allargar el tub en posar-se en comunicació amb altres tubs suplementaris, de manera que fan descendir els sons. Altres elements o parts que formen el bombardí són: campana, bomba general, bombes de cada pistó, suport per a faristol, clau de desguàs, coberta dels pistons, polsadors de pistons, tudell i embocadura. Aquest instrument està fet de llautó, un aliatge de coure i zinc, i el seu so varia segons les proporcions de la barreja de metalls, com més zinc tingui més brillant serà. Contràriament, com més coure dugui l’aliatge, més dolç serà el so. El so del bombardí es produeix gràcies a una vibració dels llavis a l’embocadura. Aquesta vibració dels llavis s’aconsegueix per una columna d’aire. Per això aquest instrument es classifica en la família dels aeròfons. Es creu que el bombardí, un dels instruments menys populars a Occident, va ser inventat per Carl Moritz l’any 1838, tot i que també s’atribueix a Ferdinant Sommer i a Adolphe Sax l’any 1843. És un instrument de banda, tocat sovint com a solista, i igualment utilitzat per grups de jazz. Està construït en si bemoll de concert. És a dir, quan no es fa pressió sobre cap pistó, l’instrument produeix parcials de la sèrie d’harmònics de si bemoll.