MILENARIO DEL MONASTERIO DE OÑA

Amb un full bloc i un segell, Correus commemora el mil•lenari de la fundació del Monestir de San Salvador de Oña. El full i el segell esmentats s’il•lustren amb una panoràmica de l’església i el monestir de San Salvador i un detall d’un conjunt escultòric elaborat amb pedra.

El monestir de San Salvador de Oña va ser fundat el 1011 pel comte castellà Sanç Garcia, nét de Fernán González, que el va destinar a retir de la seva filla Trigídia. El seu gendre, Sanç III de Navarra, el va encomanar als benedictins, que el van regentar fins a la desamortització de Mendizábal. El 1880 el va ocupar la Companyia de Jesús fins que l’any 1967 va ser adquirit per la Diputació de Burgos.

El cenobi de San Salvador va ser un dels més importants d’Espanya, des de l’edat mitjana fins a la moderna. De fet, en els diferents edificis i construccions que l’integren trobem empremtes del romànic, el gòtic, el Renaixement i el barroc. Així, l’exterior de la façana del monestir és barroca, del segon quart del segle XVII; pel que fa a l’interior de la seva església, i atès que la construcció es va estendre del segle XIII al XVIII, hi ha elements romànics, gòtics i barrocs; la capella major és del segle XV; al panteó comtal i reial hi trobem sarcòfags gòtics del segle XV; l’altar que presideix l’església és xorigueresc i data del segle XVIII; la sagristia, construïda a finals del segle XVI, és d’estil herrerià; la sala capitular és de finals del segle XII, encara que està coberta per una volta gòtica decorada amb motius ornamentals de finals de segle XV; i el claustre gòtic, una obra del segle XVI de Simó de Colònia, destaca sobre la resta de les edificacions del conjunt monàstic per la seva bellesa i puresa d’estil.

Tant la sagristia com l’espai museístic del monestir de San Salvador guarden importants peces escultòriques i d’orfebreria, a més d’altres de tèxtils de l’edat mitjana.