PATRIMONIO MUNDIAL. La Mezquita Catedral de Córdoba y Muralla de Lugo

L’emissió dedicada a Patrimoni de la Humanitat conté dos segells que representen la mesquita de Còrdova i la muralla de Lugo.

La mesquita va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984. Aquest full bloc en reprodueix un portal lateral del temps d’Al-Hakam II, mentre que el segell en cercle imita una moneda de 2 euros en què es poden veure columnes, arcs i capitells del seu interior. El període de glòria d’aquest monument es va iniciar en el segle VIII quan l’esplendor de Còrdova va arribar a rivalitzar amb Constantinoble, Damasc i Bagdad. Aquesta joia de l’arquitectura dels califes s’aixeca sobre el solar que va ocupar una antiga basílica visigòtica i la primitiva mesquita adquirida per ’Abd al-Rahman I per construir definitivament l’actual i primera mesquita aljama. El conjunt arquitectònic es va anar ampliant amb el temps. Així, Hišam I, fill d’’Abd al-Rahman I, es va encarregar d’aixecar el primer minaret de planta quadrangular, a més de les galeries del pati per a l’oració de les dones i la primera pila d’ablucions. Amb el temps, a causa del gran increment del nombre de fidels, la mesquita es va anar ampliant. L’any 822, ’Abd al-Rahman II va ampliar la sala d’oració; Muhammad I va donar forma a la porta de sant Esteve; l’emir Al-Mundir va aixecar la sala del tresor i Abd Allah va construir un passadís secret que unia l’alcàsser amb el mihrab; el califa ’Abd al-Rahman III va reforçar els arcs que comuniquen l’oratori cobert amb el pati de les ablucions, mentre que Al-Hakam II hi va afegir nous trams. L’última ampliació la va dur a terme Almansor quan va afegir vuit naus a l’est. En el segle XII, amb Ferran III el Sant, la mesquita es va transformar en catedral cristiana.

La muralla romana de Lugo va obtenir la seva declaració l’any 2000. Té més de 2 km de longitud i separa el casc antic de la resta de la ciutat. Es creu que va ser construïda durant la segona meitat del segle III. De les més de 80 torres d’aquesta construcció defensiva se’n conserven 71, la majoria de les quals són de planta circular. Tenia cinc portes d’accés que coincideixen amb les actuals Miña, Falsa, San Pedro, Nova i Santiago. A causa de les necessitats d’expansió de la ciutat, entre el 1853 i el 1921 es van obrir cinc portes més, les actuals San Fernando, Estación i bisbes Izquierdo, Aguirre i Odoario.