PATRIMONIO MUNDIAL. Úbeda y Baeza

Correus rememora amb dos segells que l’any 2003 les ciutats d’Úbeda i Baeza van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la seva dualitat urbana i la seva unitat cultural. Aquesta declaració és un important reconeixement per part de la UNESCO, que s’afegeix a la ja llarga llista de Patrimoni Mundial en què Espanya compta actualment amb 41 llocs declarats. D’Úbeda, el segell reprodueix el pati renaixentista de la Casa de las Torres i de Baeza, la façana gòtica del palau de Jabalquinto.

La configuració urbana de les dues ciutats de Jaén és del període de la dominació àrab (segle IX) i de la Reconquesta (segle XIII). Passat el temps, amb l’arribada del Renaixement, les dues poblacions van experimentar una important transformació urbana. Aquest canvi urbanístic del segle XVI va ser causat per l’arribada a Espanya de nous plantejaments arquitectònics i de les idees humanistes procedents d’Itàlia.

Tal com dèiem, Úbeda va assolir la seva màxima esplendor renaixentista durant el segle XVI, sota els regnats de Carles I i Felip II, tot i que va ser un baluard important durant la dominació musulmana. El seu passat en guarda importants llegats arquitectònics com ara la porta del Losal i altres restes del recinte emmurallat, i també, notables exemples del romànic i el gòtic. D’aquesta època d’esplendor queden magnífics, bells i singulars testimonis en palaus com els del Condestable Dávalos, de Las Cadenas, Bussianos, del Marqués de Mancera, de Vela de los Cobos, de Camarero Vago i del Conde de Guadiana, entre altres; en esglésies i convents com els de la Sacra Capilla del Salvador i l’Hospital de Santiago, a més d’altres rellevants edificis i monuments barrocs i platerescos.

Baeza, que està a prop d’Úbeda, també té un valuós conjunt artístic i arquitectònic. De fet, l’església de Santa Cruz és romànica tardana i el seu bonic palau de Jabalquinto pertany al gòtic flamíger, tot i que, com l’anterior, deu la seva esplendor al segle XVI i al Renaixement. D’aquesta època queden per a la posteritat l’Antigua Carnicería, la plaça porxada del Mercado Viejo i l’Antigua Universidad, a les quals s’afegeixen altres edificis com ara la plateresca Casa del Pópulo i el barroc Balcón del Concejo, a més d’altres notables monuments.