PERSONAJES

Tres noms coneguts se sumen a la sèrie Personatges per deixar constància dels seus valors literaris i humans en els segells de Correus.

Gonzalo Torrente Ballester (el Ferrol, 1910 - Salamanca, 1999) va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i lletres i es va dedicar a l’ensenyament en diversos instituts de Galícia, Madrid i Salamanca i a la Universitat d’Albany (EUA). Fou col•laborador en diversos diaris, revistes i emissores de ràdio. El 1943 va publicar la seva primera novel•la, Javier Mariño. Autor prolífic, el 1949 va interrompre l’obra narrativa, que va reprendre amb la trilogia de Los gozos y las sombras, considerada l’obra cabdal de la literatura espanyola del segle XX. Aquesta trilogia està formada per El señor llega, Donde da la vuelta al aire i La Pascua triste. Torrente Ballester fou membre de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) i va rebre tots els grans guardons, com ara el Premi Nacional de Literatura, el premi Príncep d’Astúries de les Lletres y el premi Cervantes, entre altres.

Francisco Ayala (Granada, 1906 - Madrid, 2009) és un dels escriptors de la generació del 27. Professor de Dret polític a la Universidad de Madrid, va col•laborar a la Revista de Occidente i La Gaceta Literaria. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Buenos Aires, on va donar classes a la universitat, i més tard es va traslladar a les universitats de Puerto Rico i de diverses ciutats dels Estats Units. En la seva obra es distingeixen dues etapes: la primera, anterior a la guerra, amb una narrativa tradicional, i la segona, posterior a la guerra, en què mostra interès pels problemes morals. Proper al realisme crític, Ayala va cultivar el relat curt, la novel•la i l’assaig. Entre els seus nombrosos guardons hi ha el fet de ser membre de la RAE, el premi Cervantes i haver estat investit doctor honoris causa per diverses universitats.

El juny del 2009 Vicente Ferrer va morir a Anantapur, una de les regions més pobres de l’Índia. Nascut a Barcelona el 1920, Vicente Ferrer es va fer jesuïta amb la idea d’“ajudar els altres”. El 1952 va marxar a l’Índia com a missioner i va començar a treballar amb els més pobres i necessitats. El 1970 va abandonar la Companyia de Jesús i va crear la Fundació Vicente Ferrer. Amb l’ajuda de cooperants, va crear escoles, hospitals, pous, embassaments, bancs de llavors i milers de programes de microcrèdits i d’ajuts a agricultors, tot fomentant la igualtat entre homes i dones. Per la seva tasca humanitària va rebre el premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia. Els seus projectes continuen vius gràcies al suport i a l’equip de col•laboradors que segueixen les seves passes.