URBANISMO

Correus, a la sèrie Urbanisme, dedica un segell a l’enginyer de camins català, Ildefons Cerdà, autor de l’Eixample de Barcelona. El segell reprodueix en un primer pla un retrat de Cerdà que pertany a la col•lecció de l’Ateneu Barcelonès i com a fons es percep el seu projecte de l’Eixample. El seu original, el mapa i el manuscrit del Pla dels voltants de Barcelona i projecte de la seva reforma i eixample, del 1859, estan dipositats entre els fons de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.

El principal objectiu de l’Eixample de Barcelona era posar remei a l’escassetat d’habitatges i a les males condicions d’habitabilitat i de salubritat que oferien el centre històric o el casc antic barceloní. L’enginyer Cerdà, després de conèixer el ferrocarril l’any 1844, quan va fer un viatge al sud de França, va entendre que la mobilitat i les comunicacions serien els elements que transformarien les ciutats. D’aquí prové la seva idea d’ampliació de la ciutat de Barcelona. Va ser el que va motivar que l’any 1855, durant l’etapa de govern del Bienni Progressista, un cop es va aprovar l’enderrocament de les muralles de Barcelona, se li encarregués el Pla topogràfic dels voltants de Barcelona, un encàrrec que va aprofitar per presentar un primer Avantprojecte d’Eixample, tot i que va haver d’esperar fins al 1859 per redactar el definitiu, que es va aprovar l’any 1860. Cerdà va saber traçar l’eixample de Barcelona superposant una nova ciutat en quadrícula a la planura inclinada fins al mar que ja existia entre els rius Llobregat i Besòs. Va concebre una ciutat oberta, igualitària i moderna, en què la circulació, amb les illes en xamfrà, i els amplis espais verds eren prioritaris.

L’Eixample es troba al districte segon de Barcelona i ocupa la part central de la ciutat, en una àmplia zona de 7,46 km quadrats. En aquest districte trobem passejos com el de Gràcia i el de Sant Joan, carrers com els d’Aragó i Balmes, avingudes com la Diagonal, la Rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes i places com la de Catalunya, la de la Sagrada Família, Gaudí, Francesc Macià i de les Glòries Catalanes. També aquí hi ha edificis singulars com les cases Milà, Batlló i de les Punxes, a més del temple de la Sagrada Família.