URBANISMO. Carlos María de Castro y ensanche de Madrid

Correus dedica una emissió a Urbanisme amb un segell que serveix per homenatjar Carlos María de Castro, enginyer, arquitecte i urbanista de l’eixample de Madrid. Aquest segell reprodueix un retrat de Carlos María de Castro que pertany al Ministeri de Foment. Com a fons es pot veure el plànol de l’eixample de Madrid, un projecte que es conserva a l’Arxiu de la Vila de Madrid.

Les intervencions en obres públiques de Carlos María de Castro com a arquitecte o enginyer del Ministeri de Foment són nombroses.

L’eixample de Madrid va sorgir a causa del notable creixement de la població d’aquesta ciutat i dels grans problemes socials i sanitaris provocats per l’escassetat de sòl edificable. Una dada important que cal tenir en compte és que Madrid va passar dels prop de 220.000 habitants a començament del segle XIX als 300.000 al final de la dècada dels seixanta del mateix segle. Aquesta situació va fer que el govern de l’època considerés els avantatges i les facilitats que comportaria l’expansió de la ciutat i com a conseqüència el ministre de Foment, Claudio Moyano, va encarregar a Castro el projecte de l’eixample de Madrid. El projecte es va aprovar el 1860. El Plan de Castro, nom que va rebre l’eixample de Madrid del segle XIX, suposava passar de les 800 hectàrees d’extensió que llavors tenia la ciutat a 2.294, de manera que la seva superfície es multiplicaria per tres. Aquest eixample consistia en una retícula ortogonal orientada en direcció nord-sud que no alterava el creixement natural de la ciutat en direcció est i, entre altres, presentava les següents característiques: desplaçar el que fins aleshores era el centre urbà de la Puerta del Sol fins a la plaça de Cibeles; crear illes regulars que originessin grans espais oberts i places, a més d’edificis públics i assistencials; establir tres tipus d’amplària de carrers; crear places, zones lliures i jardins amb l’objectiu de renovar l’aire i millorar les condicions higièniques i sanitàries; delimitar l’eixample mitjançant una fossa de segregació, en la qual més tard es van disposar les avingudes de la Reina Victoria, Raimundo Fernández Villaverde, Joaquín Costa, Francisco Silvela i Dr. Esquerdo; i, finalment, crear la zonificació residencial, que va afectar els barris i les zones de la Castellana, Salamanca i Chamberí. La zona de Delicias es va destinar a ús industrial i d’abastament, la de Vallehermoso, a ús militar i el sud, a ús agropecuari. La construcció de l’eixample va ser lenta i es va prolongar fins al 1930.