AMÉRICA UPAEP. BUZONES

La sèrie Amèrica UPAEP, que els països de la Unió Postal de les Amèriques, Espanya i Portugal emeten anualment amb un tema en comú, aquesta vegada està dedicada a les Bústies.

Fins a l’any 1762 a Espanya no hi havia bústies per dipositar-hi les cartes, sinó que aquestes es lliuraven en mà a l’encarregat del correu. Aquell any, una disposició oficial va establir obrir “forat o reixa, a totes les filloles o senderes, pels quals es tirin les cartes, sense que es puguin rebre en mà”. D’aquesta manera s’evitava la desconfiança per la possible pèrdua de l’enviament, alhora que s’oferia un millor servei perquè no calia esperar el “conductor” del correu per fer el lliurament. Des d’aleshores, i amb el pas dels anys, les bústies de Correus han variat les seves formes, els seus motius decoratius i els materials emprats en la seva fabricació.

Les més habituals, potser perquè van ser les primeres que es van instal•lar, han estat les boques de bústia que es col•locaven a les parets de les oficines postals. Aquest tipus de boques de bústia eren les més abundants al medi rural. Generalment, estaven fabricades amb ferro i esmaltades de color blau o vermell i portaven inscrita la paraula Correos i un sobre blanc. També n’hi havia de fusta, metalls senzills, bronze o marbre, adornades amb enginyoses decoracions o figures al•legòriques. L’element més representat era el cap de lleó, com a símbol de valor i coratge, i animal que millor guarda la correspondència que s’hi diposita.

El segell reprodueix una boca de bústia de marbre blanc en la qual s’ha esculpit un cap de lleó acabat en una torre emmerletada. Va estar instal•lada a l’antiga seu del correu central de Madrid, situat en la Casa de Postes de la Puerta del Sol, fins al 1916.

La peça forma part de la col•lecció de bústies del Museo Postal y Telegráfico encarregat de la conservació i custòdia de peces i documents relacionats amb la història del correu, el telègraf i la filatèlia.