Arte Contemporáneo. Antoni Tàpies

El full bloc de Art contemporani s’il•lustra amb quatre segells representatius de les diferents etapes de l’artista Antoni Tàpies.

El pintor i escultor Antoni Tàpies, nascut a Barcelona el 1923, va iniciar la seva formació de manera autodidacta. Després d’abandonar els estudis de dret el 1946, va començar a pintar retrats realistes que van anar seguits de composicions d’un marcat caràcter expressionista en les quals va utilitzar matèries molt texturades i lleus pinzellades. El 1948 Tàpies, juntament amb l’artista i poeta Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els també artistes Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, funda el mític grup Dau al Set. En aquells anys també comença la seva amistat amb Joan Prats i coneix Joan Miró. L’etapa plàstica que desenvolupa durant aquells anys està emmarcada en el realisme màgic que es percep a través de paisatges fantàstics i onírics. Aquests treballs denoten la influència de Klee i Ernst.

El 1949, per primera vegada, presenta les seves obres a Madrid i el 1950 obté una beca del govern francès i es trasllada a París. Després d’abandonar el surrealisme l’any 1953, reprèn les seves indagacions sobre la matèria, un fet que el porta a utilitzar terres, a practicar incisions i a elaborar collages en els quals comença a projectar el seu llenguatge personal. Coincidint amb aquesta nova etapa plàstica, exposa a la Biennal de Venècia del 1952 i un any després obté el Gran Premi de Pintura de la Biennal de São Paulo del 1953.

Tècnicament, la seva pintura es matèrica, però difícilment es pot classificar com a informalista, ja que la dimensió iconogràfica hi adquireix una gran rellevància. Les seves composicions es caracteritzen per la riquesa de símbols o signes com ara creus, línies, objectes, números i lletres, en particular la T del seu cognom. La figura humana, suggerida o aparentment velada per l’abstracció amb què està plantejat el seu treball, també té una presència important. De la mateixa manera, Tàpies fa servir objectes vells, deteriorats o de rebuig i els enalteix i espiritualitza quan els fa formar part de les seves composicions.

Des del 1990 aquest artista singular compta a Barcelona amb una fundació que duu el seu nom i que reuneix una part important de la seva obra.