Data d’emissió: 12 de maig, 2011

PATRIMONIO MUNDIAL. Alhambra de Granada

CONSULTA TARIFES

PATRIMONIO MUNDIAL. Alhambra de Granada

HISTÒRIA

El conjunt format per l’Alhambra i el Generalife de Granada va merèixer, el 1984, la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. A l’Alhambra es dedica un full bloc que reprodueix una de les seves belles i decorades estances, mentre que el segell en forma de cercle imita una moneda de dos euros a la part central de la qual es pot veure una imatge del pati dels Lleons. El 1994 la declaració de Patrimoni de la Humanitat va arribar a fer-se extensiva al barri de l’Albaicín.

L’Alhambra està situada al turó d’al-Sabika, al marge esquerre del riu Darro, a l’est de Granada. Es tenen dades que indiquen que l’any 889 Sawwar ben Hamdun es va refugiar a la seva alcassaba a causa de les lluites que assolaven el califat de Còrdova, al qual pertanyia Granada. En el segle XIII, amb l’arribada del primer monarca nassarita, Muhammad I, l’Alhambra es va convertir en residència reial, un fet que va marcar l’inici de la seva esplendor. Els successors de Muhammad I van anar ampliant i enriquint aquesta magnificència amb la construcció de noves estances palatines, banys, torres, portes i ampliacions del recinte emmurallat.

El conjunt integrat per l’Alhambra, el Generalife i l’Albaicín constitueix un llegat complet, extraordinari, únic i representatiu de l’arquitectura sorgida durant el llarg període de dominació àrab a Espanya. L’Alhambra, concretament, dóna cabuda, a més de a l’alcassaba, als palaus nassarites que es troben dins del recinte emmurallat, defensats per les torres de la Vela, dels Gentilhomes, de les Armes, de la Pólvora, de la Sultana, de l’Homentage, de les Dames, de l’Oratori, dels Pics, del Cadí, de les Infantes, de la Captiva, de Set Terres, de l’Aigua i moltes més. A les construccions i jardins de l’ampli espai emmurallat s’uneixen altres edificacions de rellevància com ara el palau de Carles V, un magnífic exemple de l’arquitectura renaixentista, obra de l’arquitecte Pedro Machuca, que l’emperador va ordenar aixecar sobre les runes d’una part del conjunt arquitectònic existent amb l’ànim d’admirar de prop les meravelles que guarda l’Alhambra.